lectorscrazy

NOVETATS PER A LECTORS DE 10 A 12 ANYS

2012-03-12T16:17:00.004+01:00

Hola!!

Aquí teniu les darreres novetats que han arribat a la Biblioteca. Ja sabeu que l'edat és orientativa, que si teniu més edat i voleu llegir-los, endavant! I si sou més petits i us interessen, animeu-vos a provar! Segur que us en sortiu. Teniu la diversió assegurada!

Gru, mi villano favorito

2012-03-06T12:35:00.011+01:00

Crazy

Dues coses han passat alhora i he pensat que podria tractar-se d'un senyal, no sé de quin tipus, però un senyal:

Un usuari ens ha donat l'adaptació literària de la pel·lícula Gru, mi villano favorito. Sí, heu llegir bé: adaptació literària, perquè no sempre es fan guions cinematogràfics basats en llibres. A vegades, moltísssimes menys, es fan llibres aprofitant l'èxit que ha tingut una pel·lícula. Aquest és el cas, i l'encarregada d'aquesta tasca ha estat l'Annie Auerbach.
L'altra cosa que ha passat, totalment relacionada, és que navegant-navegant per Internet vaig veure que s'estrenarà (però al juliol del 2013) la segona part de les aventures d'en Gru.

Veritat que aquesta entrada estava totalment justificada?

Aquí us escric l'argument del llibre/pel·lícula, que suposo coneixeu perfectament. Us recomano llegir el llibre, perquè sempre està bé comparar i veure les diferències. La curiositat és la base de tot el coneixement i així, xino-xano, és com s'aconsegueix. Potser l'Annie Auerbach ha millorat la pel·lícula !! Què en penseu d'això!!

"Gru, mi villano favorito. La novela. ¡Basado en la película de animación de Universal Pictures! Gru quiere una cosa y solo una: ser el mayor villano del mundo. En su escondite secreto y rodeado de un ejército de pequeños seres llamados minions, ha estado planeando el mayor atraco de la historia universal. ¡Va a robar la Luna! Lo que no sabe es que tendrá que enfrentarse a otro villano, al número uno, al temible Véctor. ¿Funcionará su plan? No está tan seguro, pues tres niñas encantad

oras, aunque quizá demasiado testarudas, se cruzan en su camino: Margo, Edith y Agnes. Ellas no ven en Gru a un auténtico villano, ¡sino a un superpapá! ¿Le quedará tiempo para dominar el mundo?"

Us recordo que la pel·lícula la tenim a la biblio i que us la podeu agafar en préstec. No està mal tornar a veure un film que ens va agradar quan erem petits, no?

I per acabar el primer tràiler disponible d'en Gru, segona part.

Ciao!!

RECOMANACIÓ DE BLOC

2012-02-21T13:20:00.005+01:00

Crazy,

La nostra companya Sabrin Martínez Souna està més crazy que mai, encara que no sé si és possible!!. Després d'enviar-nos la recomanació del llibre Ales de Foc de la Laura Gallego, ara ens convida a participar en un concurs literari que ha preparat al seu bloc Crazy Books.

Esteu disposats a participar en aquest desafiament? El primer que encerti les respostes, tindrà premi. Encara que crec que la Sabrin ho ha fet perquè creu que ningú no serà capaç d'esbrinar-les! Qui serà el valent que li demostri el contrari? Animeu-vos a participar que per alguna raó sou Lectors Crazy!!

I aprofitant l'ocasió ... hi ha algú més que tingui un bloc personal? Envieu-me les adreces, les publicaré i així tots podrem gaudir de les vostres lectures i impressions.

Sayonara!!

Guia de novetats de literatura juvenil

2012-02-20T16:43:00.005+01:00

Estimats Crazy

Avui torno amb una nova guia de novetats. Veureu que alguns llibres no es poden considerar nous en sentit estricte, perquè es van publicar fa uns anys, però ... ja els tenim aquí!!! i això sí que és una bona notícia.

Bona lectura!!

Ales de foc, una crítica

2012-01-30T15:13:00.015+01:00

La Sabrin Martínez Souna, de dotze anys, ens ha fet arribar la seva crítica del llibre Ales de Foc. Aquest llibre el va publicar la Laura Gallego al 2004.

"Aquest llibre explica la història d'Ahriel, un àngel guerrer encarregat de protegir i educar la Marla, la princesa de Karishia, escollida per aquest càrrec, ja que podria obrir la tomba d’un gran dimoni, encara quetambé la porta de l'Infern. Però tot dóna un gir inesperat, i Marla, la seva protegida, la traeix passant-se a la màgia negra. Ahriel es enviada a Gorlian, una presó sense parets ni reixes, on només hi ha una serralada, un desert i un pantà i també on coneix a Bran ...

Aquest llibre m’ha agradat molt perquè conta com un àngel veu la realitat que hi ha dia a dia en la història d’un home (més o menys a l’edat mitjana) i la realitat de com sobreviure a un lloc desolat".

Jo, he de reconèixer, no me l'havia llegit, però, després de veure el que ha escrit la Sabrin, em van entrat moltes ganes de fer-lo, així que em vaig anat directe al prestatge de novel·la juvenil i me'l vaig agafat en préstec. No patiu! ja l'he acabat i està disponible per vosaltres.

I si quan acabeu de llegir Ales de Foc, us quedeu amb ganes de viure més aventures amb l'Ahriel, podeu continuar gaudint amb la segona part, Ales negres, publicat al 2009.

Sabíeu que la Laura Gallego va començar a escriure de ben joveneta? Tenia 11 anys quan va idear i redactar el seu primer llibre. Des de llavors han passat 23 anys i la Laura ha publicat uns 30 llibres. La seva imaginació no té límits!!

Si voleu saber més coses sobre la seva vida, els llibres que ha publicat i els que publicarà o enviar-li un missatge no teniu més que consultar la seva pàgina web http://www.lauragallego.com/

Cuina Ca n'Altimira

2012-01-18T16:52:00.004+01:00

Hola!!

Síiiii!!!. Ja teniu aquí tota la informació que hem elaborat del Taller de cuina de desembre. Després de passar les festes i començar un any nou , per fi m'he pogut posar i recopilar-lo tot. I què us trobareu ara? Doncs ...

La guia que van fer a la biblioteca dels llibres que hi ha sobre cuina (Uff, una feinada!!)

El receptari amb les vostres suculentes receptes. Veureu que hi ha de tot tipus de plats, però sobretot postres. Em dona al nas que sou molt llaminers!!!

I finalment, les vostres fotografies. Hi ha una barbaritat d'elles!!. En algunes veureu que teniu els ulls una mica estranys. No patiu, no és que vau sofrir una transformació durant la sessió, és que la càmera fotogràfica que tenim és una mica justa i no controla bé el tema dels ulls vermells. Hem provat d'arreglar-lo, però el resultat algunes vegades ha estat ben inquietant. Les podeu descarregar des del programa Picassa

Ja està tot!! Ara espero els vostres comentaris.

Ciao!!

Llibres nous!!

2012-01-13T18:12:00.005+01:00

Crazy,

Bon any!!

Ja sé que aneu bojos per saber quins llibres han arribar darrerament a la biblioteca, així que m'he posat les piles i us he fet unes llistetes amb enllaços a pàgines que us permeten, en alguns casos, llegir els primers capítols.

Jo crec que és una bona tria, però potser no esteu d'acord. Ja sabeu que a la biblioteca acceptem recomanacions, així que no sigueu tímids i animeu-vos a col·laborar amb nosaltres.

à bientôt!!!

PANERA LITERÀRIA

2011-12-23T20:21:00.003+01:00

A la biblioteca, com cada any, sortegem una panera plena de llibres per a infants fins els 9 anys i una altra pels que tenen entre 10 i 12 anys. Aquí, a la fotografia, podeu veure totes dues.

Per poder participar en el sorteig, únicament heu de fer el que feu sempre, venir a la biblioteca i emportar-vos llibres en préstec. Cada dia que vingueu i que en feu préstec d'algun llibre tindreu l'opció d'omplir una butlleta. Quantes més butlletes, més possibilitats de guanyar la panera.

El dia 5 de gener, dijous, a les 12h es farà el sorteig i el dimarts 10, a les 17h es lliuraran el premis. SORT!!

CONCURS "ATRAPALLIBRES"

2011-11-29T08:08:00.001+01:00

Crazy,

Esteu convocats a participar en un concurs literari!!

Tens entre 9 i 12 anys i t’agrada molt llegir? Doncs ets un possible candidat a participar al concurs Atrapallibres.

Per participar t’has de comprometre a llegir els 3 o 4 llibres que et proporcionarem a la biblioteca.

Lo més divertit és que podràs comentar-los amb els altres participants i que, al final, votaràs i li donaràs un premi a un dels autors dels llibres.

Fàcil, no?

Si vols saber-ne més informa’t al taulell de la sala infantil.

El diari blau de la Carlota, una crítica

2011-11-24T15:23:00.027+01:00

El dia 25 de novembre és el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere. Volia dir-vos alguna cosa sobre aquest tema, però hem tingut la sort de què la María Berlanga, de tretze anys, ens faci arribar la seva crítica del llibre de la Gemma Lienas El diari Blau de la Carlota. No sé si el coneixeu, però després del que ens explica la Maria segur que estareu molt interessats en llegir-lo:

A mi m’ha encantat aquest llibre. T’ensenya a veure la realitat i les accions masclistes que abans t’havien passat desapercebudes. El que he après amb aquest llibre m’anirà molt bé en un futur, per a poder visualitzar qualsevol tipus de violència i poder parar-la, o per així, poder evitar ser una dona maltractada. Amb tots els llibres de la Gemma Lienas he obert els ulls i he après coses interessants, però aquest, sens dubte, és el que més.

El llibre tracta de quan la Carlota va començar a veure a les notícies tots els tipus de violència que hi havia, i va decidir escriure un nou diari que anès sobre aquest tema. El diari seria de color blau, com la llibertat. Aleshores la seva millor amiga, la Mireia, comença a sortir amb un noi, que la Carlota creu que és un maltractador per la forma en que la tracta. Però quan s’ho diu, aquesta li contesta que no, que li ha regalat un anell en forma de cor, que li ha dit que ella és l’amor de la seva vida, etc. Llavors el noi comença a comportar-se d’una manera que la Carlota, ja no sap ben bé del tot si és un maltractador; però al final del llibre se sap la veritat. El llibre està ple d’exemples, definicions, dades etc, que t’ajuden a entendre i comprendre coneixements sobre la violència, que segurament abans desconeixies.

Si us heu animat a llegir aquest títol, potser també us pot interessar aquests altres diaris de la Carlota.

Llibres guanyadors dels premis Atrapallibres i Protagonista Jove

2009-05-22T17:06:00.004+02:00

Hola amics i amigues!

Després d'un temps d'absència, torno a ser per aquí. Avuí he passat sobretot per a informar-vos dels resultats dels premis Atrapallibres i Protagonista Jove!!!.

La informació la podeu tobar a la pàgina web de Clijcat:

- Premi Atrapallibres
- Premi Protagonista Jove

Vull donar les gràcies a tots els que heu participat com a jurat, ja que gràcies a vosaltres podem guanyar un lot de llibres molt xulos per a la biblitoeca. I ja posats, aprofitaré per citar-vos el dia 12 de juny a les 18.00h. per a la corresponent entrega de diplomes, fer un berenar tots junts (que mai està de més) i donar-vos un puntet de llibre de regal. Us en recordareu?.

Jo si, i espero veure-us a tots impacientment, com ja sabeu a la Sala d'Actes de la Biblioteca Ca n'Altimira!.

Es despedeix fins molt aviat el sempre vostre...

Home Galet!

BENVINGUT HOME GALET

2008-11-27T19:00:00.001+01:00

Estimats lectorscrazy,
Després d'un temps de compartir plegats les pantalles d'aquest bloc amb l'excusa de parlar de llibres, llibretes i llibrets de llom, la Berta Bocado s'acomiada.

No m'he acomiadat de molts de vosaltres perquè no he sabut com fer-ho. El Bernat i la Clara, la Paula i les Júlies, en Brais, la Lúa i en Yago, l'Uriel, l'Erik, el Sergi i la Laia, la Renata, l'Ariadna, la Laia, l'Abel, en Gabriel i en Pau, la Vera, l'Alícia i el seu cosí Èric, la Laura, l'Enrique i molts més lectors i els seus pares i mares, que són uns usuaris de la biblio exemplars i unes bellíssimes persones!

bé, us deixo una foto meva que m'ha fet el meu col·laborador del bloc perquè si algun dia aneu a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, doncs em conegueu.

Per cert, de moment els lectorscrazy queda en mans de l'home galet, que tot i que té un aspecte una mica estrany és un home molt entrenyable, amant de la lij i les tradicions, sobretot l'escudella de NADAL.

La Berta Bocado de moment es refugiarà en el bloc en construcció d' "unchatbotte.blogspot.com" que és d'un conegut del Marquès de Carabàs que sempre l'ha acollit amb ganes.

BESUS MIL
i recordeu la nostra màxima:
SER LECTORCRAZY ENS FA INMORTALS FINS QUE ES DEMOSTRI EL CONTRARI

EL REI DE CASA ÉS UN ASE

2008-11-26T11:00:00.000+01:00

Crec que encara no us havia recomanat mai un dvd, doncs, que no sigui dit:
Per a aquells que tingueu problemes de gelosia amb l'arribada d'un bebè a la família, NO US EL PODEU PERDRE... per a aquells que tingueu ganes de riure i de veure un espectacle intel·ligent i divertit, no deixeu de mirar:

És un espectacle de titelles de la companyia Farrés Brothers, que es va poder veure i potser encara pescareu per alguna banda de la geografia catalana o de més enllà...
Ho edita Benecé Produccions i porta el segell de garantia: DIRECCIÓ JORDI PALET

i una altra proposta, també molt divertida, ideal per a les famílies que tenen un manetes o un seguidor de programes com ara "bricomanía". És una sèrie d'animació txeca que fa morir de riure. Diuen a partir de 5 anys, però vaja, jo crec que a partir de 3 i 4 i fins a 99...

DIBUIXAR EL SO

2008-11-17T09:05:00.004+01:00

COM S'HO FAN ELS IL·LUSTRADORS PER DIBUIXAR LES PARAULES?
Heus aquí dos exemples molt rebonics de la biblioteca de Cerdanyola i de la biblioteca particular de la Berta Bocado.
La primera il·lustració és del llibre de Catherine Zarcate y Olivier Charpentier. El Búfalo y el pájaro, Proteus, 2008, que trobareu comentat a al·lots

i la segona és una imatge de la nostra gran estimada Mandana Sadat, d'un llibre editat a França amb el títol L'Écho du bout du monde. Didier Jeunesse, 2000 [s'ha de dir que Al otro lado del árbol, la Sadat no només il·lustra el so sinó que il·lustra el conte de dracs que explica una bruixa! l'hòstia amb patinet, és clar!]

Doncs bé, la pregunta del milió:
sense saber res de la història, segurament endevineu quin dels dos personatges és més feliç : de fet, un canta i l'altra diu paraulotes...

Mira, se m'acaba d'acudir una activitat per fer amb nanos sobre il·lustració! bé, a qui vulgui que em truqui i li regalo, que a mi se m'acaba això de viure Allà on viuen els contes.

QUAN LES EDITORIALS ES PASSEN LES EXIGÈNCIES DEL FORMAT PEL FORRO (III)

2008-11-11T08:14:00.002+01:00

Abans de tot, s'ha de dir que gràcies a l'editorial Kalandraka, els infants (i els adults) d'avui han pogut conèixer obres de Leo Lionni, Maurice Sendak, Arnold Lobel, Iela Mari i Tomi Ungerer, per citar-ne alguns. Només per aquest fet ja li desitgem a Kalandraka llarga vida i èxits a cabassos. Ara bé, cal dir que en alguna ocasió, o les traduccions al català o alguns canvis estranys de format, ens han deixat una mica moixos.

és el cas curiós de l'edició del llibre de Tomi Ungerer, Els tres bandits, 2001 (original de 1963, sens dubte un bon any).
Fixeu-vos en la diferència estètica de la primera edició que ens va arribar a casa nostra per l'editorial Susaeta (jo crec que la fidel a l'original) i la segona versió resultat de l'edició de kalandraka.
Jo no conec com funciona el tema dels drets d'imatge en aquests casos, però em sembla molt fort afegir un globus o un pont a un llibre que si alguna cosa té és una composició molt estudiada i cuidada. Per alguna cosa el firma en Tomi Ungerer.

i un nou exemple, en l'edició de Kalandraka apareix de cop una mena de pont... per on passa el text.

bé, si algú pot dir-me alguna cosa sobre aquesta mena de canvis "per la patilla" doncs que parli, que parli...

Per cert, aquest any a Montreuil em penso comprar una edició tamany DINA 2 amb tapa dura del llibre. Tot serà que vueling em faci pagar un suplement per taules de surf!

QUAN LES EDITORIALS ES PASSEN LES EXIGÈNCIES DEL FORMAT PEL FORRO(II)

2008-11-09T11:54:00.002+01:00

El cas més bèstia i segurament més conegut pel què fa a saltar-se les exigències del format en un àlbum, el devem a la versió d'Altea del clàssic per excel·lència de Maurice Sendak, Where the wild Things are, Donde viven los monstruos. Quan va sortir l'original d'aquest llibre, l'any 1963, va fer-se un pas endavant en el món de la literatura infantil. Artistes de diferents disciplines: arquitectes, dissenyadors, cineastes, pedagogs... acabaven de descobrir que l'àlbum il·lustrat era un terreny d'experimentació ideal artísticament i també literària.
Maurice Sendak va tenir el gran encert d'aplicar un zoom cinematogràfic a la història de Max i els monstres, de manera que fins ara, crec que mai ha estat superat el moviment de càmara que fa el narrador (*), començant amb un petit enquadrament i arribant al moment àlgid de la història just quan comença la FESTA MONSTRUOSA, amb una panoràmica total i una il·lustració a sang. A continuació es produeix el moviment contrari i a poc a poc, la càmara s'allunya i es torna a l'enquadrament de l'habitació de Max.

Doncs fixeu-vos en l'edició d'altea, dins la col·lecció "historias para dormir", passant completament del zoom i de la relació format-intensitat de l'obra, va i editen la història en un format vertical, amb una franja blanca als marges.
vinga! a veure qui la fa més grossa.

(*) alguns deveu pensar que la Berta Bocado no coneix el Zoom i Re-zoom de Banyai però crec que en aquell cas el zoom, tot i que és un llibre excepcional, és l'essència del llibre, la seva raó de ser. Per contra, Sendak, es comporta com un veritable Orson Wells de la càmara, utilitzant un recurs que pot passar-nos decepercebut però per contra, incrementa la tensió de la història i la seva eficàcia.
IMPRESCINDIBLE PER A TOTES LES CASES.
REGALEU-LO A TOTES LES VOSTRES AMISTATS EN EDAT DE PARIR.

QUAN LES EDITORIALS ES PASSEN LES EXIGÈNCIES DEL FORMAT PEL FORRO (I)

2008-11-03T11:02:00.003+01:00

Agú recordarà un conte del fabulós i mai prou valorat Pere Calders titulat El principi de la saviesa, dins les Cròniques de la veritat oculta, on el protagonista escrivia un anunci a la premsa que deia així:

"Algú ha perdut una cosa molt important en un jardí de casa bona. El qui acrediti d'ésser-ne propietari, que es presenti en bona forma i li serà donada satisfacció. "

Allò que havia trobat el propietari del jardí era, curt i ras, UNA MÀ.

Fins avui no he tingut notícia de qui podia haver perdut una mà sense adonar-se'n. Però ara tinc una lleugera sospita...

Sisplau, si algú sap de qui és culpa que el fabulós llibre de Suzy Lee, La ola, editat per Barbara Fiore, 2008, un prodigi de la narració en imatges, estigui tan mal enquadernat, que aixequi la mà.

I no voldria ser agonies però com molt bé va fer-me notar l'Esther a la darrera tertúlia d'Al·lots, diria que l'altre llibre que han editat de la mateixa autora i editorial, Espejo, l'havíem vist a Montreuil amb una edició de luxe, amb elements platejats a la coberta, fent referència justament al mirall del títol.

ANAR A BUSCAR TABAC

2008-10-27T11:36:00.000+01:00

Acaba d'arribar a les meves mans un llibre de la il·lustradora Rébecca Dautremer (i en Tai-Marc le Thanh) que no coneixia i que té aquest inici tan suggerent:

Uns pares diuen als seus fills que van a buscar tabac i no tornen...

Le grand courant d'air. Gautier-Languereau, 2006.

un regal preciós de l'Esther, per anar fent boca i prepar el cos per la fira de Montreuil de llibre infantil... ai!!!
què seria la monòtona vida de Berta Bocado sense la tradicional sortida de novembre a París?

DONA, FILLA, LESBIANA, JUEVA, CINÈFILA, LECTORA, MULTIORGÀSMICA I ADDICTE A LES PATATES "CAMPESINA"

2008-10-21T08:00:00.000+02:00

Amb aquest conte de Gianni Rodari que recupera l'editorial Baula, he recordat un exercici molt interessant que jugàvem amb la meva amiga Míriam quan estàvem deprimides.

Si en algun moment us sentiu poca cosa, feu una llista de totes les coses que realment sou alhora. El protagonista d'aquesta història s'adona que és: FILL- NEN-GERMÀ- NÉT-COSÍ- ALUMNE-VIANANT-PASSATGER-TELESPECTADOR-CICLISTA-AMIC-CLIENT-LECTOR-CIUTADÀ- DORMILEGA... i només té set anys!!!

A banda d'un exercici per l'autoestima, el llibre és ideal per a primers lectors, preneu nota:
GIANI RODARI; MIGUEL TANCO (il.) Qui sóc jo? baula, 2007.

PITS

2008-10-19T11:15:00.005+02:00

Ahir en Roc em va preguntar quan li creixerien, a ell, els pits.
En David diu que és culpa meva perquè el primer imatgiari que va tenir, va ser aquest:

Un llibre de l'editorial Mango, editat al 2000 i que dediquen un imatgiari d'art a cada una de les parts del cos.
Cada pàgina reprodueix una part d'un quadre (o un quadre sencer) on el punt de mira són, en aquest cas, els pits.
Algunes de les obres:
KUSHALA OU GAUDHU. Krishna ornant les seins de Radha.

PABLO PICASSO. Nu allongé.

ÉCOLE DE FONTAINEBLEAU. Gabrielle d'Estrées et sa soeur la Duchesse de Villars

Doncs, res, potser caldria tenir més dades sobre la relació dels nens francesos amb l'anatomia humana abans de prendre decisions precipitades.

ALGÚ L'HA VIST EN PERSONA?

2008-10-16T14:57:00.004+02:00

Acabo de veure a les novetats de Thule l'edició d'un altre llibre de Peter Newell. També una reedició del 1912. Igual com El llibre esbiaixat... el recordeu?

El llibre amb coet
Peter Newell / Miquel Desclot
18 x 22 cm / 48 pp
Encuadernacion: cartoné
14,33 € + IVA (4%)
ISBN 978-84-96473-91-1

El més divertit de tot plegat és que el nen protagonista es diu Roc! Alça manela!

aquí teniu un tast:

"En Roc, el nano del conserge,

davalla al soterrani

i hi troba un vell coet (ai, verge!)

d’aspecte repatani."

I així travessa planta per planta,

foradant totes les pàgines."

un altre llibre més per engrossir la llista de novetats de cara nadal. Que els reis ens agafin confessats! Entre Kókinos, Thule i Barbara Fiore, ja podem plegar veles!

EL VISIONARI MACKEE

2008-10-09T23:41:00.005+02:00

Hola, encara que algú devia pensar que la Berta Bocado s'havia agafat un any de vacances, doncs no és cert, tot el contrari. Ha treballat tan aquests dies que no podia escriure...

Però bé, torna amb la recuperació d'un àlbum que ve molt al cas tenint en compte el panorama econòmico-social.
Al 1996, David Mackee, el pare de l'Elmer, va editar al Fondo de Cultura Económica, el llibre de:
EL COCHINITO DE CARLOTA.

Doncs, bé en aquest llibre, Mackee explica la història d'una nena a qui li recomanen que estalviï.
La nena comença a fer feinetes com netejar el cotxe, etc. per anar guanyant quatre xavos i anar omplint el seu porquet-guardiola.

Però sorpresa, quan el porquet ja està gairebé ple, emprèn el vol i marxa amb els estalvis de la pobra nena.
Punyeta! vols dir que era tan bona idea estalviar? On deu anar el porquet guardiola?

doncs apa, aquí ho teniu. Una reflexió sobre l'estalvi amb un missatge políticament incorrecte poc comú.
Ah! a més a més recuperareu el millor Mackee, amb il·lustracions d'aquestes on la prespectiva no existeix... amb picades d'ullet al seu gran llibre No quiero el osito d'Espasa Calpe.

bona tornada

UNA PERLA PER A LES BIBLIOTECÀRIES D'ARA I D'ABANS

2008-09-10T18:02:00.008+02:00

Fa uns mesos va arribar a les llibreries i a la Biblioteca el llibre de De què té por el ratolí? d'Emily Gravett, editat per Cruïlla. Era una mena de catàleg de pors, però molt divertit, interactiu i ple de picades d'ullet.

Doncs la meva amiga i bibliotecària Rosa, em va portar d'Irlanda un llibre del mateix autor, que és una delícia, i que tan de bo es tradueixi ràpidament al català.

La història és aquesta: un conill arriba a la Biblioteca pública i s'emporta en préstec un llibre de LLOPS. A mesura que va llegint el llop va prenent vida i finalment, el llop es menja el pobre conillet!

i del llibre?Doncs el llibre queda en un estat lamentable, ja ho veieu...
però aquí és on entra el paper de l'eficient bibliotecària.
La darrera pàgina del llibre representa la bústia del conill plena de cartes sense recollir, és clar. Una de les cartes es pot obrir i a dins, hi ha...

LA RECLAMACIÓ DE LA BIBLIOTECA!!

Una perla, vaja, merci Rosa pel regal...

PER ESTAR A L'ÚLTIMA

2008-09-02T13:10:00.008+02:00

US HEU FIXAT MAI QUANTS LLIBRES HI HA QUE REPETEIXEN UNA MATEIXA FÒRMULA EN EL TÍTOL?
el meu títol ara seria: L'últim dia de les vacances per Berta Bocado

[Per il·lustrar que la platja ja s'ha acabat, us deixo la coberta d'una novetat de Barbara Fiore, de la gran Suzy Lee, un llibre sense text que és una meravella. De la mateixa autora us puc oferir un llibre sobre una visita al Zoo o una Alícia en terra de meravelles (guardats convenientment als prestatges de més amunt de casa meva) que ben segur me'ls voldrieu prendre, però tranquils perquè segurament algun dia Santa Barbara Fiore els publicarà a casa nostra. No deixeu d'entrar a la pàgina de les novetats de l'editorial però sobretot, feu-ho amb un whiski a la mà (la ivi pot fer-ho amb una cervesa), perquè caureu de cul a terra tots els fans de Jimmy Liao.]

Bé, si voleu "estar a la última" que diem en castellà, trieu:

L'Últim amic / Tahar Ben Jelloun
L'Últim arbre / Valentina Cruz
L'Últim Cambó, 1936-1947 la dreta catalanista davant la
Guerra Civil i el primer franquisme Borja de Riquer i
Permanyer
L'Últim càtar / Lluís Racionero
L'Ultim cop que es van veure / Anita Shreve
Últim curs a Torres de Malory / Enid Blyton
L'Últim dels Valeri / Henry James traducció d'Alfred
Sargatal
Últim dia d'un condemnat
L'Últim dia de l'hivern / Adrià Gòdia
L'Últim dia de la primavera / Adrià Gòdia
L'Últim dia de la tardor / Adrià Gòdia
L'Últim dinosaure / Xavier Bertran
L'Últim enigma / Joan Manuel Gisbert
L'Últim estaquirot / Raymond Plante
L'Últim estiu de Klingsor / Hermann Hesse
L'Últim estrip d'aire / Sònia Moll
L'Últim Evangeli / Hèctor Bofill
L'Últim Gaudí
L'Últim home llop / Thomas Brezina il·lustracions de Wolfram
Nowatzyk
L'Últim joc de mans text: Joaquim Carbó il·lustracions: Fina
Rifà
L'Últim jurat / John Grisham traducció de Rosa Borràs
L'Últim límit / Antonio Bermejo
L'Últim lleó Claude-Rose i Lucien-Guy Touati
L'Últim llibre de Sergi Pàmies / Sergi Pàmies
L'Últim llop de la Cerdanya text: Joles Sennell
L'Últim patriarca / Najat El Hachmi
L'Últim petó autèntic / James Crumley
L'Últim samurai / Helen DeWitt traducció: Ernest Riera
L'Últim sord / Roberto Santiago
L'Últim supervivent / A.S. Neill versió catalana de R. Folch
i Camarasa
L'Últim tren / Maria Mercè Roca
L'Últim tren / Vicent Borràs

El Último adiós / Mary Higgins Clark
El Último amante / Maren Sell
Un Último asesinato / Barry Eisler
El Último baile
El Último canto de los Malaterre / Bourgeon
L'Ultimo Caravaggio / Federica Campanini
El Último Catón / Matilde Asensi
El Último coto / Miguel Delibes
El Último de la Fila autor: Manuel Hevia
El Último de los barones / Edward-George Bulwer-Lytton
El Último desafío la más dura regata de altura,
El Último Don / Mario Puzo
El Último Dragón Byron Preiss y Michael Reaves
El Último dragón y la sombrerería cuento de Antoniorrobles
El Último ejemplar del New York Times el futuro de los
periódicos en papel
El Último elefante blanco / Marta Osorio
El Último emperador
El Último faraón Rámses III o el crepúsuclo de una
civilización Francis Fèvre
El Último hombre / David Baldacci
El Último judío / Noah Gordon
El Último jurado / John Grisham
El Último magnate / Francis Scott Fitgerald
El Último merovingio / Jim Hougan
El Último metro Le dernier metro François Truffaut Big Time
El Último mohicano
El Último negro también llamada, Biografía casi autorizada
de Sidi Rodrigo Díez del Canchal, capitán de industria,
natural de Tánger Ramón Buenaventura
El Último oasis cómo afrontar la escasez de agua Sandra
Postel
Último recurso / Michael Connelly
El Último reducto / Patricia D. Cornwell
El Último retrato de Goya John Berger y Nella Bielski
El Último rey de Escocia The Last King of Scotland dirigida
por Kevin MacDonald
El Último rey inglés / Julian Rathbone
El Último saludo de Sherlock Holmes / Sir Arthur Conan Doyle
El Último Samurai
El Último secreto de Da Vinci Síndonem el enigma de la
Sábana Santa David Zurdo, Ángel Gutiérrez
El Último set / Jordi Sierra i Fabra
El Último soltero de Nueva York / Dyan Sheldon traducción de
Teresa Camprodón
El Último suspiro del Moro / Salman Rushdie
El Último tango en París The Last Tango in Paris dirigida
por Bernardo Bertolucci
El Último trayecto de Horacio Dos / Eduardo Mendoza
El Último tren dirigida por Diego Arsuaga
El Último zar producida y dirigida por Robert Kenner

FILOSOFIA PER A INFANTS

2008-08-14T12:57:00.009+02:00

La meva amiga M. em va enviar una contra de la Vanguardia que parlava de nens preguntons... i fins avui no me n'he adonat que l'entrevistat és Óscar Brenifier, autor d'un munt de llibres de filosofia per a infants que darrerament estan editant a casa nostra.

Potser us sonen:

Brenifier, Oscar. La Veritat segons Ninon; text: Oscar Brenifier; il·lustracions: Iris de Moüy
Publicació: Cànoves: Proteus, 2008, que trobareu comentat a aquí

Brenifier, Oscar. El LLibre dels grans contraris filosòfics; il·lustració Jacques Dresprés
Publicació: [S.l.]: Cruïlla, 2008 comentat també a al·lots

o la col·lecció Superpreguntes de l'editorial Edebé. com per exemple:

Brenifier, Oscar. Què és el bé i el mal?; il·lustracions de Clément Devaux
Publicació: Barcelona: Edebé, 2006

uns llibres molt interessants perquè expliquen conceptes molt complicats però amb paraules i exemples a l'abast de tots. Molt útils per pares amb poc talent per entendre's amb els seus fillets.

tot i que és llargueta, us copio l'entrevista i "hasta la vista"

la Berta Bocado comença vacances...

Óscar Brenifier, filósofo para niños
"A los niños preguntones contésteles con preguntas"
LLUÍS AMIGUET - 12/07/2008
Tengo 54 años: el mundo me hace más gracia cada día. Nací en Argelia, soy un pied noir, emigrado quebequés y residente en Francia. Te divorcias por la misma razón por la que te casas. Soy providencialista: esta vida es un formidable regalo; gocémoslo sin preocuparnos tanto

¿Cómo defenderse de un niño preguntón?

Preguntándole. A mí me encanta torturar a los niños con preguntas...

¿A sus hijos también?

¡Por supuesto! Por eso mi hija no para de quejarse: "No me gustan las preguntas de papá", porque papá le hace pensar y eso es un gran esfuerzo para ella, incluso le cuesta más que obedecer sin pensar. Espero que algún día mi niña aprecie los resultados.

¿Le enseñan algo los niños?

Los niños me enseñan la ignorancia.

Bonita frase, pero ¿no le resultan los críos también un poco pesados?

Pues claro. No voy a caer en la tentación de glorificar al niño. El niño dice las cosas sin conciencia; prefiere una sentencia a un razonamiento y un halago a una idea: son seres egocéntricos hasta el agotamiento del adulto y la extenuación del preceptor.

¿Qué le pregunto al niño preguntón?

Dele a probar su propia medicina. Cuando un niño de cinco años le pregunte "por qué" cinco veces seguidas, la táctica es contestarle concienzudamente a su primer "por qué", y cuando plantee otro "por qué" pedirle que recuerde su primera respuesta. A ver: hágame una pregunta de niño.

¿Por qué hay día y noche?
Porque la Tierra gira alrededor del Sol y al girar deja una cara siempre sin luz y...

¿Y por qué sólo llega sol a una cara?
¿Recuerdas por qué hay día y noche? ¿. ..? ¿Lo ve?: hágale pensar a él antes de ponerse a pensar usted y entonces el niño reflexionará antes de lanzar su próximo "por qué".

Es una buena táctica.
Discutir con un niño es un arte. La mayoría de los adultos usamos sólo un registro para hablar con los chavales: el de la norma, lo que se debe o no debe hacer. Es justo y necesario.
Será todavía más útil a todos si, además, nos molestamos en pensar con ellos por qué existen las normas y qué límites tienen. Cuesta más reflexionar las normas que dictarlas, pero es más enriquecedor y efectivo. Muy socrático.
Es el rey y el filósofo de Platón. El rey dicta las normas y el filósofo las piensa. Cualquier regla es imperfecta por definición... ... Pero es mejor que ninguna.
Ante la complejidad de lo existente, lo cómodo es dogmatizar, limitarnos a considerar lo complejo como si fuera un absoluto, lo que es inexacto. Y eso inculcamos en los niños. Ellos, en cambio, nos obligan a jugar.

Los adultos también jugamos.

Los adultos jugamos para ganar; los niños, en cambio, sólo juegan por jugar.

¿Hasta qué punto puede usted enseñar filosofía a los críos?

En mi último libro enseño las oposiciones, centrales en la historia del debate filosófico. A ver si logro entenderlas. Los niños las entienden: uno y múltiplo; finito e infinito; el ser y la apariencia... Póngame algún ejemplo. Una pelota pinchada y una hinchada: son el mismo ser, pero con diferente apariencia.

Siga, siga. ...

Libertad y necesidad; razón y pasión; naturaleza y cultura; tiempo y eternidad; yo y el otro; cuerpo y espíritu; activo y pasivo; objetivo y subjetivo; causa y efecto.

¿Todos los niños responden igual en todos los países?

¡Nooooo! He dado cursos en todo el planeta y los niños de cada país piensan de un modo diverso y hay que enseñarles diferente.

Los de aquí ¿qué le parecen?

Los niños españoles tienen una enorme subjetividad y les cuesta más trabajo que a otros niños distanciarse de sí mismos y de lo que piensan: lo que quieren o no quieren. La filosofía es diálogo con uno mismo.
Bueno, tampoco está mal escuchar a los demás. Los niños españoles se escuchan sobre todo a sí mismos antes que a nadie.

¿Más que, por ejemplo, los franceses?
Los franceses son más racionales y críticos y conceptualizan mejor, pero también son más dogmáticos y les cuesta admitir que la jerarquía de valores la fije su propio grupo y no una autoridad externa. Los noruegos, en cambio, saben fijar sin dilación por consenso entre todos qué es bueno o malo para todos.

¿Todo eso no son meros clichés?

No. Es evidente que los niños estadounidenses, por ejemplo, tienen dificultades para aceptar un pensamiento hipotético. Por ejemplo, les dices: "Si un día vas a la playa...". "Yo nunca voy a la playa". "Bueno, pues al campo, y te encuentras...". "Es que yo tampoco voy al campo...". No hipotetizan. También les cuesta más mentir. En cambio, los niños chinos dirán cualquier cosa antes de responder no a una invitación. Un no para ellos es mala educación. Usted los invita a ir a la biblioteca el jueves y le darán cualquier excusa antes de decirle que no quieren ir. Su cultura no distingue en esto la dualidad objetivo-subjetivo.

Veo que hay muchas verdades.

La de la razón, la empírica y la subjetiva: depende de las culturas. En Turquía, cuentan cómo Alasmuddin escondió su burro cuando vio venir al vecino que quería que se lo prestara y, cuando le mentía diciendo que el burro no estaba, se le oía rebuznar...

Ya pasa...

"¡Vaya amigo eres, Alasmuddin! Dices que no está tu burro y lo estoy oyendo rebuznar". "¡Vaya amigo eres tú, vecino: crees a mi burro antes que a mí!".

ÀLBUMS IL·LUSTRATS per a "torpes"?

2008-08-07T11:59:00.005+02:00

La darrera joia il·lustrada que trobem a les llibreries és el fabulós àlbum d'El viatge d'en Max o La balade de Max, títol original en francès, escrit i il·lustrat per una parella que viuen la mar de bé a Bordeus. Ell, de nom David Gauthier i ella, la que pinta, Marie Caudry.
Un llibre de grans dimensions, editat per Cruïlla que explora d'una manera brutal la representació del pas del temps i de l'espai a través de la imatge.
Bé, el què volia comentar-vos és l'afegitó que han fet en l'edició de casa nostra, que no consta en la francesa, per por que els lectors catalans ens perdem un detall clau, que és la gràcia del llibre.

Si us fixeu en l'escrit, l'edició de casa nostra fa saber als lectors que al final del llibre hi ha uns fragments petits que són justament parts de les il·lustracions del llibre i que es poden buscar, com si es tractés de personatges secundaris que amaguen més històries.
Punyeta! tan poca confiança tenen amb nosaltres? Jo us garenteixo que s'ha de ser curt de gambals per tenir el llibre a les mans i no sé capaç de descobrir aquest petit joc que amaguen els autors.
I si no, feu la prova!

Coses en comú amb gent famosa...

2008-07-24T12:25:00.003+02:00

Acabo de descobrir a la revista BABAR una entrevista del 2005 de la il·lustradora valenciana (de renom mundial) Ana Juan.

M'ha fet gràcia saber quins deu llibres salvaria d'un incendi... però sobretot m'ha fet molta risa descobrir que Ana Juan i jo tenim una mateixa obsessió!!!

us deixo aquí un fragment de l'entrevista...

"Entrevistadora: Y, para finalizar, [...] escoge 10 álbumes ilustrados que te parezcan auténticas delicatessen? Da igual la época y la nacionalidad.

Ana Juan: En esta lista el lugar que ocupan en ella los libros no indica el lugar que tienen en mi corazón. No son todos los que están ni están todos los que son:

– The cat in the hat (Dr. Seuss)

– Where the wild things are (Maurice Sendak)

– Olivia (Ian Falconer)

– Silent Night (Sandy Turner)

– The happy Lion (Louise Fatio, ilustrado por Roger Duvoisin)

– The wolves in the wall (Neil Gaiman, ilustrado por Dave McKean)

– La historia del topo que quería saber quién se había hecho eso en su cabeza (Werner Holzwarth, ilustrado por Wolf Elrbruch)

– The doubtful Guest (Edward Gorey)

– Alicia en el País de las Maravillas (Lewis Carroll)

– Gerald, McBoing Boing (Dr. Seuss)

Entrevistadora: Alguna vez me has confesado tener una pequeña obsesión: cuando algo te gusta, lo compras doble. [bla, bla, bla...]

Sí, sí com jo! un per mi i l'altra per regalar, o un per mi i l'altra per si de cas el perdo o es fa mal bé... o un per mi i l'altre per en Roc, per si de cas el trenca...

bé, aprofito per recomanar-vos un llibre seu un pèl estrany però molt interessant: SNOWHITE

Trobareu més info a la pàgina web d' Ana Juan.

I NOMÉS EN QUEDA UN...

2008-07-23T10:32:00.004+02:00

El mes de juliol avança, així com el viatge dels afortunats lectorscrazy que visiten la fàbrica de xocolata Willy Wonka.
Després de la sala de la xocolata, on van poder fer un pastís amb la Umpa-lumpa Manuela,
de la ginkana de les sales de la fàbrica: on, després de llegir cada capítol, van fer un taller de bombolles de sabó com les que feia la Violet, van viatjar amb una rèplica del vaixell de color rosa xiclet, van haver de transportar xocolata desfeta amb palletes i altres bestieses més, dignes de la millor literatura de Dahl i de les imatges de Tim Burton,
finalment van poder visitar l'extraordinària màquina de fer xiclets de la sala dels invents
[veieu-ne la foto]...

Un altre dia els talleristes es van posar a la pell dels umpa-lumpes, van conèixer el seu país d'origen, van aprendre a ballar i a cantar en Umpa-lumpés...

fins que el penúltim nen, en Mike Teavee, va veure com el transportador de la sala de la televisió inventat per Willy Wonka, el reduïa a una rèplica d'ell mateix però de la mida d'un ratolinet.

i arribat a aquest punt, la Laura els va fer reflexionar sobre el fet que tots els infants, excepte en Charlie, haguessin desaparegut a la fàbrica.

Després d'un petit joc de rol, i davant la pregunta de si creien que ells, dins de la fàbrica, haurien arribat fins al final, tots van dir que sí!

SANTA INNOCÈNCIA!!! [Jo en sé d'un que no hauria arribat ni al rebedor].

Al final de la sessió, tots van emportar-se una nova pista... aquesta vegada només un dels sobres té la clau que Willy Wonka entregarà al futur amo de la fàbrica... qui serà l'afortunat?

Dijous 24 el desenllaç de tot plegat! Llegirem els tres darrers capítols i veurem el final de la peli. Ens agradaria saber què opinen els nens del contrast entre llibre i peli sobre el paper de la família...

i avaluació i merendola!!!

BIBLIOTRAVEL

2008-07-21T11:59:00.005+02:00

Dues recomanacions literàries juvenils per aquells lectorscrazy que, com jo, viatjaran des del sofà de casa.

Graham Marks. Tòquio. Tot sol a la gran ciutat. cruïlla, 2008.

Un viatge pel Tòquio que no surt a les guies turístiques, el Tòquio dels baixos fons, dels locals d'ambient, etc. Un jove que agafa la targeta de crèdit del seu pare i marxa cap a la ciutat per trobar la seva germana... la darrera notícia que en té és que feia de cambrera en un bar de reputació dubtosa... Res a veure amb els llibres de viatge de final de curs a Irlanda o Interrail, etc.

Una altra bona proposta per lectorscrazy que com jo, viatgin des del sofà és:

Vicente Muñoz Puelles. Any 2083. Edebé, 2008.

Justament planteja com és la vida en una societat futura on ja no existeixen els llibres i l'única possibilitat de "llegir-ne" algun és viatjant a través de l'agència BIBLIOTRAVEL, amb una mena d'aparell tipus mattrix, que et permet viure i protagonitzar llibres com la Ilíada, el Quixot, Werther, David Copperfield, etc.

apa bones vacances!

UNA SÈRIE D'HISTÒRIES DESAFORTUNADES

2008-07-14T11:32:00.005+02:00

Per sort, no estic parlant del meu cap de setmana,
sinó del títol d'una sèrie de llibres que van començar a publicar-se al 2001, i que la Berta Bocado va tastar però que no va continuar.
Una sèrie d'històries desafortunades , d'un tal Lemony Snicket, va aparèixer a casa nostra sota l'ombra d'en Harry Potter i no sé si per això o per un seguit de conjuncions còsmiques, aquí no ha tingut massa èxit.

Ara, de cop, rebo un correu al dia del meu estimat Roger, explicant-me mil i un secrets de la sèrie.
Sembla que és o ha estat un fenòmen mundial, que el nom de l'autor és un pseudònim ple de misteri, que el darrer llibre, el número 13 va sortir al 2006 i va despertar grans passions, ... que la pel·lícula que va protagonitzar Jim Carrey al 2004 val molt la pena, que un cantant i l'autor han fet un disc de les cançons, que si les desgràcies dels germans Baudelaire són comparables a les millors històries d'Edward Gorey...

llegiu per exemple aquest fragment extret de l'article de Rodrigo Fresán que va editar al 2006 coincidint amb la publicació del darrer llibre de la nissaga

"NOVELAS PARA SUFRIR
Y en un paisaje atiborrado de niños magos y dragones parlantes duele la ausencia —en castellano— de Lemony Snicket, el más perfecto y digno sucesor de Edward Gorey y Roal Dahl. Hasta donde sé, tan sólo se han traducido los primeros tres o cuatro títulos de la serie (que no han tenido el éxito esperado), la muy meritoria y tan timburtiana y multiestelar adaptación cinematográfica del 2004 dirigida por Brad Silberling con Jim Carrey como Olaf no ha superado la barrera del culto minoritario, y muy lejos estamos de la euforia con que por estos días vuelan de las librerías los 2.500.000 ejemplares de la primera edición de The End, lanzado por todo lo alto el pasado —por supuesto, fecha inevitable— viernes 13 de octubre, siete años después del inicio de la graciosa tragedia que ya lleva 51.000.000 de ejemplares vendidos en todo el mundo.
Y es que en los Estados Unidos, Lemony Snicket es pasión de multitudes grandes y chicas,..."

Sembla que Daniel Handler, que és el nom de veritat de l'autor, és amigot de Stephen Merritt, "alma mater de Magnetic Fields" [segons em diu en R.] i que han editat un llibre-cd, amb el nom de The Gothic Archies amb 15 cançons basades en la nissaga de Snicket.
Veieu-ne aquest vídeo i enamoreu-vos-en...

Total, que us deixo un enllaç d'un estudi molt complet que ha fet la revista Imaginaria perquè si com jo, vau passar de la sèrie, doncs que us poseu una mica al dia.

Jo ho faré... de moment miraré si aquestes dades dels llibres traduïts a casa nostra són correctes:
Els títols publicats fins ara crec que són:
[Montena, lumen, Círculo de lectores (castellà)/ Columna en català.]
The Bad Beginning (Un mal principio), Un mal començament
The Reptile Room (La habitación de los reptiles), La sala dels rèptils
The Wide Window (El ventanal), El gran finestral
The Miserable Mill (El aserradero lúgubre), La serradora miserable
The Austere Academy (Una academia muy austera), L’acadèmia austera
The Ersatz Elevator (El ascensor artificioso), L’ascensor fals
The Vile Village (La villa vil)
The Hostil Hospital (El hospital hostil),

Diria que no traduïts encara …
The Carnivorous Carnival (El carnaval carnívoro),
The Slippery Slope (La cuesta resbalosa),
The Grim Grotto (La gruta horrenda),
The Penultimate Peril (El penúltimo peligro)
The End

Per què a les piscines municipals només és obligatori portar gorro a les piscines cobertes?

2008-07-07T00:10:00.005+02:00

Aquest cap de setmana he estrenat el meu carnet de la Pisicina Municipal de Centelles. Mentre tenia els peus en remull vaig fer-me aquesta interessant reflexió sobre els gorros...
i clar, un cop a casa, com una bona lectoracrazy, vaig anar a mirar a la meva biblioteca particular què tenia jo sobre piscines...

Ja us havia parlat alguna vegada de Daniel Nesquens, però diria que no havíem fet una mensió especial al llibre de Com un peix a l'aigua, il·lustrat per Riki Blanco i editat per Thule.

Aquest llibre no respon al meu gran dubte de quina raó fa que els gorros a les pisicines només siguin obligatoris quan la piscina és coberta, però en canvi, és un llibre que per mi, és l'exemple perfecte per explicar: QUÈ ÉS UN ÀLBUM IL·LUSTRAT?

rellegint el llibre vaig trobar en brut una ressenya extraviada i mira, aquí us la passo.

Que bo que és aquest llibre, punyeta!:

Com un peix a l’aigua no només compleix tot allò que per definició, demanem a un àlbum il·lustrat, sinó que també compleix els requisits de qualitat de les bones obres literàries.
L’autor Daniel Nesquens (Saragossa) ha escrit un text elíptic i volgudament incomplet que necessita del món visual de Riki Blanco (Barcelona, 1978) per recrear l’univers de ficció de Sebastià. En un únic discurs indissociable, doncs, coneixem els somnis i neguits del jove protagonista que, igual que el llibre, tenen el color del mar en un dia de boira.

I és que tots els elements del format, des de la coberta fins a les guardes, treballen en favor de la història. Cada doble pàgina funciona com una unitat de sentit i l’il·lustrador en treu el màxim rendiment. Aprofita tota la superfície i se serveix de contrapicats i canvis de pla constants per subratllar la llibertat de moviment que, justament, és el que anel·la el nen protagonista.

Pàgina rera pàgina, les imatges van prenent força i densitat, i a base de metàfores visuals, com els fulls del llibre que esdevenen onades, o el forat de l’aigüera per on s’escapa en Sebastià, anem adquirint consciència de la importància del medi aquàtic per a un infant amb problemes de mobilitat.

Els autors no dubten en cap moment de la intel·ligència del lector infantil. Saben que no necessita que li expliquin, amb pèls i senyals, com se sent un nen amb cadira de rodes. El lector ja ho entendrà quan li mostrin en Sebastià abaixant els ulls i arrufant els llavis davant una piscina plena a bessar. I quan després el trobin somrient sota la pluja, enmig d’una piscina deserta, que s’escapa dels marges de la pàgina.

Un llibre que defuig de qualsevol toc didàctic i dramàtic, i que ve a confirmar, per si algú encara ho dubtava, que Daniel Nesquens i Riki Blanco són dos dels autors més interessants en el panorama actual de la literatura infantil i juvenil.

OBRIM LA XOCOLATA

2008-07-01T16:50:00.004+02:00

Avui a dos quarts de sis, 20 lectorscrazy (o futurs) de la Biblioteca de Ca n'Altimira obriran la seva rajola de xocolata, a veure si estan de sort i troben la Papereta Daurada del Senyor Wonka.

només aquests podran creuar la porta gris i hermètica de la Fàbrica de Xocolata de Willy Wonka!

VACANCES LITERÀRIES

2008-06-24T21:15:00.009+02:00

Lectorscrazy, en aquest enllaç trobareu una guia de recomanacions d'estiu que es va publicar en un Faristol Especial. Novetats i algun clàssic, com no, de literatura infantil i juvenil...

Si us pot ser útil per alguna cosa, doncs endavant, és vostre.

salut i sort! que vénen temps difícils.

[En M. diu que hauríem de llençar tots els llibres i emmagatzemar bidons de betzina i gasoil, perquè vénen temps difícils... Ai! però què millor que tenir una bona biblioteca si arriba la crisis!]

SI L'ENDE AIXECA EL CAP!!!

2008-06-20T13:22:00.006+02:00

JORNADES DE TREBALL DE 65 HORES?

Però és que estan tontos?

Els homes grisos manen a Europa,

però això no ho arregla ni la Momo ni la Casiopea...

un bon moment per llegir o rellegir aquest llibre:
Ende, Michael. Momo. Madrid: Alfaguara, escrit el 1974

pàg. 66.

"Veamos ahora lo que queda, señor Fusi.
En el espejo había ahora la siguiente suma:

sueño 441 504 000 segundos
trabajo 441 504 000 "
alimentación 110 376 000 "
madre 55 188 000 "
periquito [*] 13 797 000 "
compra, etc. 55 188 000 "
amigos, orféon, etc. 165 564 000 "
secreto 27 594 000 "
ventana 13 797 000 "
total 1 324 512 000 "

--Esta suma--dijo el hombre gris, mientras golpeaba varias veces el espejo con su lápiz, con tal fuerza, que sonaba como tiros de revólver--, esta suma es, pues, el tiempo que ha perdido hasta ahora, señor Fusi. ¿qué le parece? "

[*] nota de la Berta Bocado. Montse, en el lloc de periquito es pot llegir colom...

papallones a l'estòmac

2008-06-17T20:23:00.006+02:00

Justament, aquest dia, a la fabulosa tertúlia de literatura infantil i juvenil d'Al·lots [a on es cou allò més crazy de la literatura infantil i on hauríeu de venir tots i totes, sense excuses de mal pagador...]
parlàvem del significat simbòlic de les papallones a la literatura.

Tot va sorgir del llibre que ens recomanaven la Sílvia i la Mireia, Un millón de mariposas amb text d'Edward van de Vendel i il·lustracions de Carll Cneut. Editat per Barbara-Fiore, com no!

Les papallones representaven la metamorfosis, el canvi de l'adolescència, l'enamorament?... era un llibre amb molt de suc i un nou treball de l'il·lustrador que ja ens va deixar amb un pam de nas amb el llibre de Greta la loca.
...i pensant amb papallones, vaig recorda dos altres àlbums recents, que no ens hauríem de deixar de fullejar.
Per una banda, tot i que té papallones , però no a l'estòmac, doneu un cop d'ull al llibre
El taller de les papallones, il·lustrat per Wolf Erlbruch, que ja existia en una versió castellana i un format més petit (crec que d'una editorial llatinoamericana), i que ara ha reeditat Barbara Fiore en català i castellà.

Però sobretot, sobretot, feu un cop d'ull a El final del verano de Stian Hole, editat per Kókinos, i que té unes il·lustracions impressionants i inquietants.

Una, en especial, fa referència a les papallones a l'estòmac que sent el nen protagonista el dia abans de començar l'escola.

ai, quin temps aquells de les papallones a l'estòmac!!! qui se'n recorda?

HI HA DOS TIPUS DE PERSONES...(IV)

2008-06-12T10:41:00.006+02:00

Com diu la Míriam:
davant d'una geladeria, hi ha dos tipus de persones:

els que demanaran gelats de fruita (maduixa, llimona, etc.)
i els que demanaran gelats de fruits secs (nous, avellana, xixona, etc.)

[potser podríem afegir el grup aquell dels agosarats que sempre s'atreveixen amb el gelat de barrufet, de pastís de formatge, de mango amb pepites de xocolata, etc.)

En el món de les biblioteques també hi ha dos tipus de persones:
Els que creuen que només hi ha UN SUPERSAM i que s'amaga a les pàgines del Cucafera

i els que sabem que de SUPERSAM n'hi ha també un altre.

Ara bé, tots dos tenen una cosa en comú: que es fan estimar molt perquè ens fan la vida més fàcil... i és que sempre estan disposats a ajudar a qui ho necessiti.
Et trobarem molt a faltar Sam.

una abraçada

COMENÇA EL COMPTE ENRERA

2008-06-11T08:02:00.001+02:00

S'apropa el mes de juliol i a la Biblioteca de Cerdanyola torna el Taller de lectura de l'estiu...
Després d'en Collodi de l'any passat i d'altres: Barrie, Carroll, Hergé, Ende, Sorribas, etc. Aquest any farem un homenatge a Roald Dahl, que ja fa temps que ens balla pel cap...

Si teniu entre 7 i 11 anys, podeu apuntar-vos al taller. Es farà els dimarts i dijous de l'1 al 24 de juliol, de 17'30h. fins a les 19h.

El llibre que llegirem tots els crazy que tinguin la sort de trobar la butlleta daurada serà Charlie i la fàbrica de xolcolata, de Roald Dahl.

La imatge que hem triat aquest any perquè sigui el cartell promocional és d'un llibre que encapçala la llista dels llibres en perill d'extinció de les biblios: La cocina de noche de Maurice Sendak. , que resulta que fa anys!

Ja us anirem informant lectorscrazy... ara de moment, entre l'equip de la biblio, els umpa-lumpes i el senyor Wonka, estem dissenyant la Fàbrica de xocolata que muntarem a l'àrea infantil...

TALLER D'EXPERIMENTACIÓ DE CAIXES, CAPSES I CAPSETES

2008-06-09T00:26:00.014+02:00

AIXÒ NO ÉS UNA CAIXA!!!
El cartró i la imaginació al poder!

Aquest era el lema que ens guiava en el nostre Taller d'experimentació d'aquest dissabte dia 7 de juny. Un lema amb gran resistència a tot, excepte a la pluja.
El taller havia de ser al pati de la biblioteca, al llarg de tot el matí, però l'home del temps es va equivocar...
El vam fer a l'àrea infantil, amb el poquet espai que tenim, però no hi havia cap més solució.

El taller consistia en quatre racons de caixes i capses, on jugar, experimentar, crear i cantar i llegir, és clar!

El racó de les caixes de contes... Caixes que amagaven llibres d'un tema i peluixos relacionats... L'Elmer, en Max i els monstres, la Crisantem, en Frederick... et podien sorprendre a dins de cada caixa... Un altre racó era ple de capses i capsetes de cançons... Cada capseta amagava un objecte i aquest tenia a veure amb alguna cançó infantil. No era fàcil, no us penseu: una pinya, paquet de sopa, un ou, una barqueta, un elefant, etc.

el tercer racó estava dedicat a les caixes que es transformen. En aquí, les famílies NPL, es van trobar amb rentadores, súpers, carreteres, teatres, etc. tot d'objectes fabricats per nosaltres perquè s'adonessin quants diners poden estalviar-se per reis!

També hi havia material perquè ells poguessin fer les seves creacions...

i per acabar, hi havia la zona de les capses per jugar. Piles i piles de capses de diferents mides i condicions perquè fessin allò que els vingués de gust!!

i a la vista està que ho van fer...

En aquest enllaç del bloc de la biblio dels petits trobareu més fotos

CONTRAST DE FESTIVALS DE LA CAPITAL I DE COMARQUES

2008-06-04T14:00:00.002+02:00

Si us vau perdre el Campionat Mundial de "Piedra, Papel, [es] Tijera", celebrat la darrera setmana de maig a Castellcir (tocant a Castellterçol), darrer municipi del Vallès Oriental,
encara sou a temps de salvar la temporada:

No us perdeu el fabulós "Festival de libros Ilustrados" a Barcelona, que arriba a la seva tercera edició, sota el nom de "Como Pedro por mi casa".
S'està celebrant aquesta setmana, a la Central del Raval, del 2 a 7 de juny, i podeu llegir la info a diferents blogs: aquí o allà

Si podeu fugir de la biblio, demà, dijous 5 de juny a les 19.30 h, no us perdeu la conferència de Pascal Humbert:

“Grans llibres per a ulls petits, l’univers de Katsumi Komagata.”

Katsumi Komagata (1953) www.one-stroke.co.jp

Artista japonès hereu de l’art de Bruno Munari, dibuixa i edita desde 1990 llibres d’art per a ulls petits.

VISCA L'AUTOEDICIÓ!

[la laia, la nati i jo vam descobrir en Komagata a la nostra primera fiera de Bologne, i com que en aquell temps no teníem obligacions familiars, ens en vam comprar un que valia un culló de mico]

LA LIJ versus LES REVISTES DEL COR (II)

2008-06-04T09:15:00.009+02:00

Parlant de premsa de gran tirada, no heu pensat mai en la possibilitat de poder llegir, quan estigueu a la pelu, una revista del cor sobre literatura infantil?

Notícies com ara:
- Qui era la parella de Pablo Auladell? Li ha quedat aquesta pàtina trista pel fracàs de la relació? (es rumoreja que era la Villamuza, també il·lustradora de renom...)

- On ha anat a parar el fabulós il·lustrador Francisco Meléndez, Premi Nacional d'il·lustració i guanyador de la medalla de plata de Leipzig...? (es diu que està tancat en un monestir de qui sap on!)

- Quan va costar el traspàs milionari del bibliotecari X de la Biblioteca T, a la nova biblioteca M? Com es va prendre l'afició aquest trasllat? S'ha notat en l'afluència de públic a la sala infantil?

- Algú ha sentit a parlar de la moguda dels il·lustradors Grassa Toro, Isidro Ferrer, Arnal Ballester i altres, que s'han organitzat entorn un nou institut de la patafísica?

- parlant de l'Arnal Ballester, és veritat que és parella de la Imapla?

ui ui ui,
no us creieu la meitat del què dic perquè res no és segur ni contrastat... l'única cosa que és segura és que una revista així tindria només interès per quatre arreplegats.
Si no, llegiu aquesta escena extreta de la meva realitat més inmediata:

[situeu-vos: dilluns nit, la Berta i en D. al llit llegint. La Berta llegeix el llibre de Dins el mirall]

- Hòstia! Uoala! que fort!
- Què passa?!
- Acabo de descobrir que l'Helen Oxenbury estava casa amb en John Burningham!!!!
- Ein? Què dius? Estàs fatal!...
[silenci]...

Som uns incompresos...
Sort que vosaltres lectorscrazy sou sensibles a la lij i entendreu la meva sorpresa...
Us podeu imaginar un diumenge a la tarda l'Helen i en John, prenent unes pastes i un te en una caseta a la campinya, compartint la maquineta de fer punta als llapis de colors!
Ai![imatges tretes de:
Helen Oxenbyry. L'imagier des petits bonheurs. Bayard Jeunesse, 2004.
John Burningham. ¿Qué prefieres.... Kókinos, 2000.
dos llibres boníssims!!! el segon fins i tot imprescindible!]

XXIV SALÓ DEL LLIBRE INFANTIL I JUVENIL

2008-05-30T08:40:00.003+02:00

Com ja sabeu, del 23 de maig al 8 de juny Mollerussa acull el XXIV Saló del llibre infantil i juvenil que organitza el CLIJCAT.
Us envio unes quantes fotografies per si no teniu ocasió de traslladar-vos fins a Lleida.

Aquest any el saló ha canviat d'emplaçament i es fa dins una nau industrial, que com diria en Martí i Pol, "que per fora sembla dura, però per dins és confitura". [un aclariment pels mal pensats... està parlant de la carn arrebossada típica dels menús infantils]

L'ambientació em va agradar molt: començant pels globus de l'entrada...

continuant per la carpa de circ que feia de sostre i amagava la forma típica de nau industrial...

i passant per les exposicions:
A pencar! sobre els llibres de lij dels oficis... que podreu veure el setembre a la biblio de Cerdanyola.

i dues expos realitzades pels alumnes d'Il·lustració de l'Escola de la Dona, sota la direcció d'Ignasi Blanch.
MOLT RECOMANABLE L'EXPO de llibres autoeditats!!!

Aquest any també hi ha un munt d'activitats interessants... el diumenge al matí, quan la Berta i la família van anar al Saló... en Pep Duran estava explicant contes.

Si us fixeu bé, veureu un nen amb samarreta taronja a primera fila que va dedicar-se a aixefar la sessió del Pep, perquè tots els contes ja se'ls sabia! [quin horror!]

Si algú es pregunta perquè el saló es fa a Lleida i no a Barcelona, us puc dir que a BCN es va deixar de fer en temps d'en Mascarell perquè per escrit, va al·legar "baix interès cultural"... la veritat és que, tot i tenir menys difusió, tots els infants i escoles de Lleida passen pel Saló.

LA LIJ versus El Mundo Deportivo (I)

2008-05-28T09:11:00.001+02:00

Quan el pare de la Berta Bocado arriba a casa amb El Mundo Deportivo sota el braç i s'evadeix unes hores (bastantes) del món per llegir coses com ara: "Levante-las Palmas- X", "En Valverde marxa a Grècia (no serà a Mikonos?)", "El Barça fitxa en Guardiola com una mesura d'estalvi", "En Kusturika ha fet un documental sobre en MARADONA", etc.
Quan passa això, he de reconèixer que la Berta Bocado sent certa enveja: us imagineu que cada dia sortís al quiosc un diari parlant només de literatura infantil i juvenil?

Per sort o per desgràcia això no passa. Ara bé, gràcies a la nova revista BLOC, com a mínim de tant en quant, la Berta podrà sentir el plaer d'evadir-se del món per empapar-se de la millor literatura infantil del món!
Bloc surt només dos cops l'any i el preu de la subscripció és com 100 vegades més car que El Mundo Deportivo (44€). És una revista bilingüe, anglès castellà.
Però mireu, en el primer número, parlen a fons de 7 de 10 (inaudit!!) dels llibres que jo m'emportaria a una illa deserta:
Em dic Cos. de Pere Formiguera. Aura Comunicació (descatalogadíssim!!!)
Jesus Betz. del tàndem François Roca i Fred Bernard. FCE. L'article compara cada una de les il·lustracions amb escenes de la peli "Freaks".

Alice in Wonderland, de Suzy Lee (NO TRADUÏT a casa nostra). A Toulouse vaig veure dos àlbums més d'aquesta autora, també boníssims... aviam si alguna editorial es decideix a portar-los cap aquí...

Tout un monde. de Katy Couprie i Antonin Louchard, editat en castellà com Todo un mundo (Anaya)... al meu entendre, l'imatgiari per excel·lència, el llibre que haurien de rebre tots els infants al néixer.

La terrorífica i també descatalogada obra de la fotògrafa Sarah Moon, La caputxeta vermella. Encara es troba a algunes biblioteques i com no, a França...

i el llibre il·lustrat per Stasys Eidrigevicius: Goulu le meurt-de-faim, un llibre que no està traduït i que no ho estarà mai, per RARO I BÈSTIA...

i per arrodonir la proposta, un article de la il·lustradora (cerdanyolenca, alerta!) Carmen Segovia, que veureu que és idèntica a la seva Caputxeta vermella adolescent (editada per Anaya)...[cosa que confirma la teoria de la Nati, que totes les il·lustracions se semblen als seus il·lustradors (només heu de veure l'A. Browne per entendre d'on surt el mico Willy)...]

Bé, si teniu ocasió, un dia, quan aneu al quiosc a buscar El Mundo Deportivo, o aneu al mercat a comprar, arribeu-vos a alguna biblioteca i fullegeu Bloc. [si aneu al mercat, procureu de no comprar congelats].

REGGIO EMILIA a la base de tot plegat

2008-05-21T10:09:00.000+02:00

Amistats properes, coneixedores del món de l'ensenyament, com la Rosa o l'Encarna, ens en podrien dir moltes coses dels inicis de les Escoles bressol, fa més de 4o anys, a la zona italiana de Reggio Emilia.

Escoles que parteixen de la idea que l'infant és "una persona amb un gran potencial, que aprèn i creix a través de la relació amb la resta del món i desenvolupant tots els seus llenguatges: expressius, comunicatius, simbòlics, cognitius, ètics, metafòrics, lògics, imaginatius i relacionals, a través de tallers amb objectes, pintures, etc."

La Berta Bocado ha anat coneixent el món de les escoles bressol a través del projecte Nascuts per llegir, però pel poc que sap d'aquest període tan important de l'educació dels infants, li agrada pensar que la concepció de l'ENTORN EDUCATIU d'aquests centres és molt propera a la que s'ha buscat sempre a l'àrea infantil de la Biblioteca.

"Diguem només que l'ENTORN és un element constitutiu de tota recerca teòrica i política sobre l'educació. [...]
Algú ha escrit que l'entorn ha de ser una mena d'aquari on es reflecteixin les idees, la moralitat, les actituds i les cultures de les persones que hi viuen. "

Si us interessa el tema, a través de Rosa Sensat podeu trobar molta informació... totes les cites són tretes del catàleg de l'exposició "Els cent llenguatges dels infants" que al 2005 es va fer a l'Escola d'Estiu.

Aquest poema és el que donava títol a l'exposició:

PERÒ EL CENT EXISTEIX

L'infant
és fet de cent.
L'infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent sempre cent
formes d'escoltar
de sorprendre's d'estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent mons
per descobrir
cent mons per inventar
cent mons
per somiar.
L'infant té
cent llengües
(i encara cent cent cent)
però li'n roben noranta-nou.
L'escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen: que pensi sense mans
que actuï sense cap
que escolti i no parli
que comprengui sense joia
que estimi i se soprengui
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
que descobreixi el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta-nou.
Li diuen:
que el joc i la feina
la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació
el cel i la terra
la raó i el somni
són coses
que no van plegades.

Li diuen en suma
que el cent no existeix.
L'infant diu:
però el cent existeix

Loris Malaguzzi

"HADA SE NACE, BRUJA SE HACE"

2008-05-19T10:07:00.004+02:00

Fades i bruixes, Bruixes i fades... moltes vegades les trobem en el mateix sac, però ALERTA LECTORSCRAZY!!! hi ha una gran diferència entre aquests dos tipus de dones: totes podem ser bruixes, només ens cal perseverar, llegir, aplicar-nos en l'elaboració de pocions i aprendre a volar amb escombra.
En canvi, de fades, res de res.
Les fades ho són de naixement, per molts anys que passin i per molt que us esforceu, si no veniu d'una família de fades, nanai de la xina.

Tot això i més ho podeu aprendre llegint el pròleg d'aquest fabulós llibre:
A las buenas y a las malas. Prólogo, selección y adaptaciones Teresa Durán; ilustración: Paula Alenda ... [et al.] Madrid: Anaya, 2007.
359 p. : il. 31 cm
ISBN: 978-84-667-6275-5

La Teresa Duran ha recopilat aquí contes populars, contes d'autor, fragments de llibres, d'autors clàssics i moderns i fins i tot alguns fragments de llibres de pocions i poesies. Ara bé, n'hi ha prou amb llegir el pròleg per saber quin tipus de dona podeu arribar a ser vosaltres: FADES O BRUIXES...

MENTRE ELS NOSTRES INFANTS BUSQUEN EN WALLY...

2008-05-16T08:26:00.002+02:00

... Els nens francesos estan inmersos en un ventall d'àlbums il·lustrats de tota mena d'estils i tendències.
Em direu que la Berta Bocado té una mica idealitzada el món de la literatura infantil a França. Potser sí, però mireu quin llibre vam trobar aquests dies a Toulouse:

Delphine Chedru. Cherche la petite bête!. ed. Naïve.
Un llibre on cal trobar a cada pàgina un animalet amagat:
Primer un mussol:

Ara un cuc jugant a futbol:
i per acabar, un cargolet:deu o dotze pàgines de joc recomanades per a nens de 3 anys! Aquí a casa nostra, aquests estampats no els recomanaríem ni per empaperar l'habitació de la tieta de Manlleu!

En Roc va trobar tots els animals abans de sortir de la llibreria, i tot gràcies a un sofisticat sistema de lectura que ha inventat per llegir pel carrer, que podríem anomenar:

"CAMA-FARISTOL"

EL GAT DE SCHRÖDINGER

2008-05-14T11:28:00.000+02:00

Acabo de llegir la novel·la guanyadora del premi Josep Maria Folch i Torres, que concedeix l'editorial la Galera. Es titula Certificat C99+' i és de l'autor Lluís Hernández.

[Sembla ser que l'autor ja va guanyar el premi al 2005 amb un altre llibre que no he llegit, Laura i els àngels] .
El llibre és una mena d'exercici literari que presenta una societat futurista on l'existència d' uns certificats ens permetran saber els anys de vida que ens queden a les persones. Podreu llegir-ne una ressenya properament al bloc literari d' Al·lots.

Ara bé, el què m'interessa del cas és que tot el muntatge dels certificats que explica el llibre, neix a partir dels grans avenços i descobriments que s'han fet al voltant dels forats negres, i en concret, tota la llei dels certificats se sostenta sobre la teoria del:
Gat de Schrödinger

Jo no havia sentit mai a parlar d'aquest gat, la veritat és que personalment només en conec un de gat, i es diu Ohara. [el seu amo també té moltes teories però no les ha fet públiques, que jo sàpiga]. Però en David em va dir que existeix el gat i que el tal Scrödinger va desenvolupar una teoria amb aquest nom.

La Sfer, em va confirmar que es tracta d'una teoria de la física quàntica i que darrerament està molt de moda en novel·les i còmics que parlen dels móns paral·lels.
El gat de Scrödinger o la paradoxa del gat, segons llegeixo a la viqui, és un experiment que consisteix en:

Agafar un gat i tancar-lo dins una capsa amb algun element o verí (simplifico, eh!...) que ens assegura que passada una hora, hi ha un 50% de possibilitats de que el gat la palmi. Ara bé, segons el principi d'incertesa, mentre no obrim la capsa, el gat està viu i mort alhora. Un cop obrim la capsa, aleshores sí que el gat ja només serà una cosa: un gat viu o un gat mort.

PUNYETA! i això és el què no em deixa dormir. Us imagineu quina pinta deu tenir un gat que no està ni viu ni mort?

Doncs bé, remenant en la meva biblioteca he recuperat el llibre de Selçuk. Regards de chats, editat per l'école des loisirs l'any 1991 i crec que he trobat dues possibles imatges d'un gat que no està ni cap aquí ni cap allà:

doncs apa, deixem-ho aquí...

ELS LLIBRES ,COM ELS BISTECS, ENS DEIXEN MÉS TENDRES QUE ABANS DE LLEGIR-LOS

2008-05-12T08:43:00.001+02:00

Aquesta apreciació culinàrio-literària és una de les moltes que fa la Reina d'Anglaterra en el llibre d'Alan Bennet Una lectora poc corrent. El trobareu editat per Anagrama i Empúries.

El llibre planteja com pot canviar la vida d'algú que, de cop i volta, descobreix el poder de la lectura. Clar, la part còmica apareix quan aquest algú és la reina d'Anglaterra i es troba que ha d'aprendre a saludar amb una mà des de la carrossa amb una expressió neutra perquè ningú noti que al mateix temps està llegint.
L'entorn de la reina està preocupat perquè, entre anar i venir del Bibliobús agafant llibres de préstec, la senyora comença a descuidar les seves obligacions o el què és més fort, no s'adona que aquella setmana ha repetit vestit!

La Berta Bocado us el recomana per passar dues hores i pico de lectura entretinguda...
Per animar-vos, aquí en teniu un tast, just el primer paràgraf del llibre:

"Era la nit del banquet d'estat a Windsor, i quan el president de França va ocupar el seu lloc al costat de Sa Majestat, la família reial va formar darrera seu i la processó es va començar a moure lentament en direcció a la Cambra Waterloo.
- Ara que el tinc per a mi sola --va dir la Reina, mentre somreia a dreta i esquerra tot travessant la gentada resplandent--, em delia per parlar amb vostè de l'escriptor Jean Genet.
-Ah --va dir el president--. Oui

La Marsellesa i l'Himne nacional van imposar una pausa, però quan tots dos van ocupar els seus seients Sa Majestat es va girar cap al president i va respondre la conversa.
- Homosexual i carn de presidi, ¿era, malgrat tot, tan dolent com el pintaven? O, més ben dit --i llavors va agafar la cullera de la sopa--, ¿era tan bo?

Desprevingut i desinformat sobre el tema del dramaturg i novel·lista glabre, el president va buscar amb certa desesperació la seva ministra de cultura. Però estava en plena conversa amb l'arquebisbe de Canterbury.
- Jean Genet --va repetir la Reina, servicial-- Vous le connaissez?
-Bien sûr --va dir el president.
-Il m'intéresse -- va dir la Reina.
- Vraiment?
El president va deixar la cullera damunt la taula. Seria una nit molt llarga."

L'AIGUA OXIGENADA NO PICA

2008-05-09T08:07:00.002+02:00

Quantes mentides no ens han explicat al llarg de la nostra vida que no dubtem a creure'ns i a reproduir amb tota impunitat?

Per fi algú, l'Aitana Carrasco Inglés, ha escrit i il·lustrat un llibre, editat per Tàndem, on recull totes aquestes mentides que vés a saber si ens han fet més mal que bé.

GRAN RECULL DE MENTIDES IL·LUSTRADES. València: Tàndem, 2008.

Algunes de les mentides populars més conegudes:

L’AIGUA OXIGENADA NO PICA

SI JUGUES AMB FOC ET PIXARÀS AL LLIT

SI PIXES A LA PISCINA, EL PIPÍ ES TRANSFORMA EN UNA BOMBOLLA ROJA QUE ET PERSEGUEIX

EL SINGLOT ÉS BO PERQUÈ SIGNIFICA QUE ESTÀS CREIXENT

ELS INFANTS VÉNEN DE PARÍS

SI CONTINUES A L’AIGUA, T’APAREIXERAN ESCATES COM ALS PEIXOS

Al final del llibre l'autora deixa unes pàgines en blanc perquè afegiu les mentides que heu patit a la vostra pell.
Vosaltres lectorscrazy també esteu convidats a afegir les vostres mentides faltaria plus!

LA INTEL·LIGÈNCIA DELS DOS ANYS

2008-05-06T13:39:00.003+02:00

Fullejant la revista Infància de fa un parell de mesos, em vaig trobar aquest acudit de FRATO, pseudònim de Francesco Tonucci, que segurament tots coneixeu.

Em va fer rumiar molt i confirma el què tots els que tractem amb infants fa temps que sospitem: ELS NENS SÓN MÉS LLESTOS QUE LA GANA.

i això m'ajuda a entendre dues coses que he viscut recentment:
1. en Roc, amb els seus dos anys, aquest dia va pintar tota la pantalla de la tele amb un rotulador de color rosa. Com em va fer veure l'Alfred, no tindrà això un significat ocult? no és una metàfora en contra dels mals temps que corren? va agafar el rosa per alguna raó especial? Heu vist mai les carreres del diumenge al migdia amb l'Alonso vestit de lila?

2. en Roc ha après de forma autodidacte a parlar en castellà a partir de mirar pel·lícules, en concret una que li agrada molt. Demostra doncs que als dos anys tenen una capacitat increïble per aprendre. La gran pregunta del concurs és, de què li servirà saber dir:
- Zorro a la vista!
- dos peniques
- mary popins al compás!

Si voleu trobar més acudits de Frato, busqueu per exemple...
Tonucci, Francesco
Frato: 40 anys amb ulls d'infant
Barcelona: Graó, 2007
Micro-macro referències; 5
ISBN: 978-84-7827-512-0

QUÈ HI HA MÉS ENLLÀ DEL MINIMALISME?

2008-04-25T09:55:00.017+02:00

nota de l'autora:
[Quan a la Berta Bocado li semblava que se li acabaven els temes per fer noves entrades al bloc, es fa evident que la realitat sempre supera la ficció, i va en Joan, i llença tots els mobles de casa.]

Si fem un repàs (aproximatiu, sense pretensions i de conversa de sobretaula) a la història de la pintura, arribem en aquell punt en que els "ismes" s'havien anat carregant les idees del moviment anterior, passant per l'expressionisme i finalment per l'abstracció.
Si ja no es respectava ni el color, ni la perspectiva, ni la forma ni les figures, de quina manera podíem anar més enllà? Hi havia alguna cosa més trencadora que per exemple un Kandinsky o un Pollock? Aleshores és quan arriben personatges com el senyor Tàpies i trenca la tela del quadre, el marc i penja quatre cordillots...

doncs bé, en el llibre
L'art en bazar, d'Ursus Wehrli,
editat per Milan l'any 2003,
trobem l'evidència que sempre es pot anar més enllà, tant en l'art com en la vida, o com a mínim, els artistes ho han intentat...

Per exemple, el gran Paul Klee, un dia va decidir que potser
havia arribat el moment de posar ordre a tots els seus jocs de colors:
va agafar la "Plance de couleur q 1" i va separar els cubs segons els colors...

De la mateixa manera en Vincent Van Gogh va pensar que guanyaria espai a la seva habitació groga, si apilava els mobles cap a una banda:

i per acabar, un dia, el rei del puntillisme, en Georges Seurat, va decidir agafar "Les Poseuses"...

recollir els punts, i marxar cap a una altra banda...

sorprent-me Joan, què hi ha més enllà del minimalisme?

UN SANT JORDI ESTRANY

2008-04-22T13:11:00.006+02:00

Ahir va ser un dia complicat per la Berta Bocado.

Va ser un dia d'aquells que un està en cos present vivint la diada, enmig de les Rambles, però que té el cap a Segòvia. EL GRAN DIA DE LA SATURACIÓ LITERÀRIA.

No vaig comprar cap llibre per aquells a qui m'estimo, però ja em perdonaran. Quan el meu cap torni de Segòvia, els hi faré el regal.

Tot i la meva empanada, a mi sí que em van regalar dos llibres:

La Rosa em va regalar:

Ningú ha escombrat les fulles, de Jordi Llavina. ed. Amsterdam.

amb presentació i dedicatòria de l'autor. Em va fer molta il·lusió perquè jo l'escoltava per la ràdio en un programa cultural que feia, el Fum d'estampa, però no sabia la cara que feia. Així que moltes gràcies Roseta.

En David, a part de venir-me a rescatar, em va regalar el llibre d'Alan Bennett, Una lectora poc corrent. d'Empúries, que parla l'experiència de la reina d'Anglaterra amb un bibliobús. Me l'han recomanat moltísssimmm!

i a mi em va quedar pendent buscar els llibres d'un tal Jimmy Liao que m'ha robat el cor i a qui m'agradaria tenir a la tauleta de nit la resta de la meva vida...

Jimmy Liao. Desencuentros. Barbara Fiore, 2008.
i Jimmy Liao. El sonido de los colores. Barbara Fiore, 2008.

Però un altre dia serà.

Bon post sant jordi!

ABANS HA ARRIBAT EL DRAC QUE SANT JORDI...

2008-04-17T16:13:00.009+02:00

Lectorscrazy,

el drac de la biblioteca ja es passeja per l'àrea infantil.

A veure qui s'atreveix a apropar-se i prendre-li alguna de les novetats literàries que acaben d'arribar a la biblioteca.

Segons a la pàgina 67 del llibre Com ensinistrar un drac de Singlot Sardina, editat per Cruïlla, la regla d'or per ensinistrar un drac és CRIDAR BEN FORT! (com més fort millor)...

però és un mètode incompatible amb la biblioteca. Així que ja us espavilareu:

- qui vulgui novetats, que trobi la manera d'amansir el drac

o el què és el mateix:

- qui no vulgui pols, que no vagi a l'era

o com diria la meva amiga Míriam:

-"quien con niño se acuesta, mojado se levanta"...

A Sant Jordi li hem demanat una pila de novetats, espero que ens en porti alguna:

A partir de 7 anys
A las buenas y a las malas. Selecció i adapt. Teresa Duran. Il·lustr. Paula Alenda ... [et al.] Madrid: Anaya, 2007
Doyle, Sir, Arthur Conan. Sherlock Holmes i el cas de la joia blava. Adapt. Rosa Moya; il·lustr.Roger Olmos. Barcelona: Lumen, 2008
Faulkner, W. El árbol de los deseos. Alfaguara, 2008.
Fernández, Garcia. Un hogar para Dog. Il. Pep Brocal. Barcelona: Bambú, 2007.
Lluch, J. L’oca, la gallina i el món rodó. Barcelona: Cruïlla, 2008.
Poesies amb suc. antologia de poesia per a infants. Miquel Desclot; il·lustr. Mercè Galí. Barcelona: La Galera, 2007.
Heidelbach, Nikolaus. La Reina Gisela. Barcelona: Juventud, cop. 2008
Romby, A. El príncep de Venècia. Zendrera Zariquiey, 2008.
Rubio, Gabriela. El nano no estudia. Barcelona : Cruïlla, 2008
Tellegen, T. A mitja nit. Il·lustr. M. Post. Barcelona: Cruïlla, 2008.

A partir de 9-10 anys
Benini Pietromarchi, Sophie. El libro de los libros. Thule, 2008.
Bingham, Caroline. Buzz. Barcelona: Parramon, 2008 [llibre de coneixements, sobre animals/plantes]
Creech, Sharon. Que pugi el teló. Barcelona: Cruïlla, 2007 (Vaixell de vapor. Vermella; 141)
Donner, Chris. Les cartes del meu germà petit. Cruïlla, 2008.
Grindley, Sally. Estimat Max. B: Cruïlla, 2007. (Cartes i diaris)
Fonalleras, Josep M. Les galetes del Saló de te Continental. Barcelona: Cruïlla, 2007. (Vaixell de vapor. Taronja; 159)
Kemmoun, Hubert Ben. Xut d’amor. Barcelona: Cruïlla, 2007. (Vaixell de vapor. Vermella; 142)
Liao, Jimmy. El sonido de los colores. Barbara Fiore, 2008.
Liao, Jimmy. Desencuentros. Barbara Fiore, 2008.
Nessmann, Philippe. Todas las respuestas a las preguntas que nunca te has hecho. Il·lustr. Nathalie Choux. Vigo: Factoría K de Libros, 2007.
Sierra i Fabra, Jordi; Pep Montserrat (il.). Kafka y la muñeca viajera. Madrid: Siruela, 2007. (Las Tres edades; 131)

A partir de 12 anys
Pouzol, Camille. Cartes de Lo. Barcelona: Cruïlla, 2007.
Capdevila, Llorenç. El secret del bandoler. Barcelona: Cruïlla.
Colfer, Eoin. El caso Cero. Montena, 2008.
Ferrari, Andrea. El camino de Sherlock. Madrid: Alfaguara, 2008.
Gil, Pilar. Créixer amb Poe. Barcelona: La Galera, 2008.
Marks, Graham. Tòquio. Barcelona: Cruïlla, 2008.
Prue, Sally. Tom fredapell. Barcelona: Bambú, 2007.
Selznick, Brian. La invenció de l’Hugo Cabret. Barcelona: Cruïlla, 2007.
Zenatti, Valérie. Una ampolla al mar de Gaza. Barcelona: Cruïlla, 2007.
Carbó, Joaquin. L’última casa. Barcelona: Columna, 2007

A partir de 15 anys
Bendoux, A.L. Las lágrimas del asesino. Edelvives, 2007.
Bennett, Alan. Una Lectora poc corrent. Barcelona: Anagrama [etc.], 2008
Fletcher, S. El alfabeto de los sueños. Siruela, 2007. (Las tres edades)
Gardner, G. Inventando a Elliot. Belacqua, 2007.
Hernández, Lluís. Certificat C99+ Barcelona: La Galera

CONEIXEMENTS
Estellon, Pascale. El meu àlbum de fotos per dibuixar i acolorir. Barcelona: Blume, 2008 Tullet, Hervé. A garabatear. Madrid: el Aleph, 2008.
Nanok. El nostre planeta en perill. Tres històries ecològiques. Joventut, 2008
Mirar la pintura a través dels segles. Hipòtesi; Faktoría K de libros, 2008.

al bloc dels petits lectors de la biblioteca trobareu els llibres que hem demanat a Sant Jordi per als més petits...

NOVENA SIMFONIA DEL RONQUET

2008-04-16T20:54:00.000+02:00

"Jo també hi vaig anar una vegada, a l'hospital. Per mi, el pitjor era que no podia aclucar l'ull en tota la nit perquè a tots els llits del voltant hi havia algú que roncava. N'hi havia que roncaven com un sonall, d'altres com un tro, d'altres com un xiulet, d'altres com un rauc... podien haver format una orquestra i gravar la Novena simfonia del ronquet!".

Aquest és una petita mostra de les cartes que s'envien en Max i la seva autora preferida de literatura infantil.

Joves lectorscrazy, de nou/deu anys:
- si us van agradar llibres com Estimada Susi, estimat Paul, de la Christine Nöstlinger,
- o si heu somniat a escriure a la Rowling per donar-li idees per un nou Harry Potter [jo li vaig dir que si volia alguns consells primer hauria de treure's el nivell C de català]...

...apunteu-vos aquest títol per sant jordi, és bonic, divertit i entrenyable.
Es llegeix mentre esperes que pugi el cafè (de l' OROLEY)...

D.J. Lucas. Estimat Max. B: Cruïlla, 2007. (Cartes i diaris)

il. de Tony Ross.

UNA TRILOGIA FANTÀSTICA que no de FANTASIA

2008-04-13T17:08:00.002+02:00

Robertson Davies. (Trilogía Deptford). Barcelona: Libros del Asteroide, 2006-2007.
El quinto en discordía (1970) El cinquè en joc. (Premi llibreter 2006)
Mantícora (1972)
El mundo de los prodigios (1975)

"Los niños son un pésimo público para los trucos de magia. Todo el mundo cree que les encantan las maravillas, pero por lo general son unos gamberretes que interpretan todo de manera literal, que sólo aspiran a saber cómo se hace cada truco. No han alcanzado la sofisticación necesaria para sentir placer cuando uno es víctima de un engaño. Los muy pequeños no son tan malos, pero viven una etapa de la vida en la que para ellos un conejo puede aparecer dentro de una chistera igual que en cualquier otra parte. Lo que en realidad les interesa es el conejo." pàg. 403

A jutjar pel temps que ha tardat la Berta Bocado a acabar-se aquesta trilogia, un lectorcrazy podria pensar: "uf, deu ser una pallissa", però no tingueu en compte la seva velocitat lectora.

L'anomenada Trilogia de Deptford és un més dels encerts de Libros del Asteroide.
En trobareu moltes ressenyes i crítiques a la xarxa i totes bones, per exemple podeu llegir aquí o allà .
Una mateixa història vista des de tres punts de vista: tres llibres que giren al voltant de la mort del magnat Boy Staunton.
Moltes vides que van quedar lligades per sempre per culpa d'un accident que va tenir lloc a l'infantesa dels personatges, quan un d'ells li va tirar una bola de neu a un altre (amb una pedra amagada a dins).
Però tres llibres que tot i presentar diferents visions d'unes mateixes vides, no s'assemblen en res. Personatges secundaris en un llibre passen a ser principals en un altre, de manera que és la suma dels tres llibres el que confegeix i dóna sentit a la història.

El tercer, El mundo de los prodigios és realment sorprenent, molt bo.
i casualitats de la vida: passa durant el rodatge d'una pel·lícula biogràfica de HOUDINI, el rei de l'escapisme. Un home que es va creuant constantment pel nostre camí...

una recomanació tardana però sincera.

LA MODA SHERLOCK

2008-04-10T11:52:00.002+02:00

Ignoro si aquest any celebrem alguna cosa de Sherlock, anys de mort, de naixement o qualsevol onomàstica lligada a Arthur Conan Doyle, però aquest Sant Jordi trobarem a les parades dues novetats relacionades amb el personatge en qüestió.
Per una banda hi ha la novel·la de Andrea Ferrari. El camino de Sherlock, editada per Alfaguara i guanyadora del Premio Jaén de Narrativa Juvenil.

Una novel·la que parla de Francisco, un nen de nou anys molt eixerit, una mica "bitxo raro" a l'escola, i amb un futur brillant [això espera INSISTENTMENT la seva mare...] que es veu empès pels companys de classe a presentar-se a un concurs televisiu de preguntes, per tal de guanyar diners pel viatge de final de curs.
Tots esperen que Francisco es presentarà com a expert en algun tema científic per impressionar a tothom, però ell, aficionat com és a la lectura dels llibres de misteri, demana com a tema el personatge de Sherlock Holmes. Setmana rera setmana va responent preguntes sobre el personatge i mentre, va reflexionant sobre el seu futur, la seva mare, els companys de classe, etc. Alhora, uns assassinats en cadena al barri, fan que es trobi inmers en un misteri real.

Una novel·la juvenil interessant, que ve a demostrar que la JN encara no ha mort del tot [Eh, Jaume??]

El segon llibre té format d'àlbum i es tracta d'una adaptació de Rosa Moya, a partir d'un cas de l'obra d'Arthur Conan Doyle. Les il·lustracions de Roger Olmos, així d'entrada, són el què més impressionen de Sherlock Holmes i el cas de la joia blava, editat per Lumen.

El cas de la joia blava és un resum resumidament resumit d'un misteri però permetrà als petits lectors conèixer el personatge de Sherlock i Watson i fer-se una idea del seu mètode deductiu.

Doncs apa lectorscrazy, a començar a pensar amb els llibres de Sant Jordi.

EL LLIBRE QUE TENIA PENSAT ESCRIURE JO

2008-04-08T11:51:00.000+02:00

EL RECORREGUT LECTOR DELS INFANTS, o l'itinerari literari o pujant l'escala de la lectura, etc.
Aquest és el llibre que volia escriure jo, però m'he distret uns quants anys i ja me l'ha escrit en Pep Molist. Un llibre molt útil per pares i amb una edició estupenda. Però bé, ben mirat si ja està fet, jo em podré dedicar a tocar la guitarra, que és la il·lusió de la meva vida.
Llegiu-ne aquí un comentari.
felicitats Pep

FABRICA'T UN AUDI AMB UN CORDILL

2008-04-04T10:59:00.000+02:00

Així de fàcil, segons l' anunci de la tele del nou model d'Audi, només necessites uns cercles de cordill i temps lliure per anar practicant figures, per dissenyar-te el nou cotxe del futur.
Un anunci que m'encanta, i això que en general , allò que més m'interessa d'un cotxe és el color.

la foto és de Tana Hoban
i pertany al llibre Ombres et reflets, editat per Kaléidoscope l'any 1991.
Aquest senyor [confesso que fins avui creia que era una senyora] va néixer a Philadelphia l'any 1917 i va morir al 2006.
I al llarg de la seva vida es va dedicar a fer unes fotografies estupendes que li van servir per editar uns llibres per a primers lectors IMPRESSIONANTS. Evidentment en el nostre país no es troben perquè la fotografia artística sembla ser que demana un nivell intel·lectual massa elevat per als nostres infants.

A França però, podreu trobar alguns dels seus llibres, sempre tipus imatgiaris, llibres joc, llibres de contraris o primers conceptes.
A la Biblioteca hem explicat diverses vegades el llibre Regarde bien, de Kaléidoscope 1999, a dins l'activitat del Laboratori dels contes, amb infants de dos i tres anys i us garanteixo que al·lucien.

i si no mireu, aquest llibre de Regarde bien va presentant tres imatges d'una mateixa cosa:
la primera és un full negre amb un forat al mig on es pot veure la imatge del darrera: què sera?

Si gireu el full descobrireu un primer pla del dibuix que s'amagava darrera: ho heu endevinat?

i ara, per acabar, l'objecte en qüestió, és a dir el conill, dins el seu hàbitat:

a banda de conills, trobareu tractors, la Tour Eiffel, un llac, etc.
si teniu l'oportunitat, no deixeu de jugar amb les fotos d'en Tana.

La Berta Bocado em confessa que després de llegir aquest llibre, del què té ganes és de tocar l'interior d'una orella de conill. Gustós, no?

FELIÇ DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL

2008-04-02T14:04:00.004+02:00

La Berta Bocado, la Glòria, en Roc, l'Helen Oxenbury i l'Andersen us desitgen
feliç dia internacional del llibre infantil.
Recordeu que per anar bé heu d'explicar un conte a algú abans de les 12h de la nit d'avui dia 2 d'abril.
Algú no ho va fer i va tenir insomni la resta de la seva vida.
En canvi, si envies aquest missatge a cinc amics o amigues, tindràs set anys de fortuna assegurada.

PERFIL CULTURAL ... DE TIPUS DISPERS?

2008-03-29T14:47:00.002+01:00

La pregunta és... que tenen en comú Charlot, Rock Hudson i Ulisses?
Amb quin morro entro aquestes tres recomanacions en una mateixa entrada?
la resposta és: res o per la Berta Bocado molt... són tres coses que li han endolcit les vacances de setmana santa (a part de la mona, és clar!)

1. visita al caixaforum a l'exposició de Charles Chaplin i posterior visita a la llibreria del museu.

«Per què la gent parla d'una vella pel·lícula de Charles Chaplin i no parla, per exemple, d'una vella novel·la de Flaubert referint-se a Madame Bovary?» Això es preguntava en un text el cineasta Jean-Luc Godard.

La pregunta plantejada per Godard toca el viu en una qüestió fonamental: la desmemòria de molts espectadors davant l'important llegat del cinema clàssic. Aquest oblit ha afectat fins i tot una figura tan carismàtica com Charles Chaplin, probablement el rostre més popular del segle xx. Per a molta gent, Chaplin és sobretot la icona de Charlot, però no l'autor d'una excel·lent obra cinematogràfica que du fins a la perfecció els recursos de la comicitat.

De quina manera podem repensar Chaplin més enllà de la icona?
Com podem fer que la seva herència travessi còmodament el segle XXI?
Com podem deixar de parlar de les velles pel·lícules de Charlot per convertir-les en obres del tot modernes? (...) "
[text extret del fulletó de l'exposició]

2. la lectura del còmic de Sfar & Blain. Ulises. (Sócrates el semi-perro; 2) de Sins entido...

Resum de l'argument: el gos Sócrates porta a Heracles a veure Ulisses (que acaba de tornar a casa) i a Penélope, perquè el gos vol que Heracles conegui una veritable història d'amor, de fidelitat, etc. Però per sorpresa d'Heracles i el gos, es troben a una Penélope tota trista i desconsolada perquè Ulisses ha tornat a marxar. Si cliqueu sobre la foto podreu llegir millor el motiu...

Un còmic boníssim i sembla que la propera adaptació serà d'Edip Rei.

3. Una de les meves pelis preferides: Su juego favorito...

Una comèdia de Howard Hawks que m'encanta, no em cansaria mai de veure-la. Per en Rock Hudson? Per la pesca? Per l'ós que va amb moto? No ho sé, potser la Susan Vance me'n podria dir alguna cosa, ella que és tan fans d'una altra de les seves pelis Quina fera de nena!

EN QUÈ S'ASSEMBLEN UNA BIBLIOTECA I UNA BICICLETA?

2008-03-28T12:52:00.006+01:00

Via librosfera he trobat aquesta frase:

"Mis dos cosas favoritas en esta vida son las bibliotecas y las bicicletas. Ambos llevan a la gente adelante sin gasto alguno. El día perfecto consiste en ir paseando en bicicleta hasta la biblioteca." Peter Golkin

ideal, perquè sempre havia volgut ensenyar-vos aquesta foto...
per cert, la Berta Bocado no us ha parlat mai de la teoria de la Bicicleta? la bicicleta com a model de fidelitat? la bicicleta com a resposta a la pregunta que es feien tots els anarquistes amics d'en Proudhon cada cop que passava algú pedalant: Qu'est-ce que la propriété ? C'est le vol
bé, un dia us l'explico...

UNA SECOND LIFE FETA DE CARTRÓ (I)

2008-03-17T09:39:00.009+01:00

Aquells que a banda de lectorscrazy són usuaris de la biblio ja saben que l'activitat de l'àrea infantil de la biblioteca se sustenta sobre dos pilars bàsics: FIL DE PESCAR I CARTRÓ.

Gràcies a aquests dos elements (a banda de tot allò que podem espigolar dels contenidors), hem bastit en els darrers deu anys:
- una màquina per treure a passejar el gos sense sortir de casa (promoció del llibre Máquinas. Kalandraka)- una màquina expenedora de diplomes per al 1 Congrés internacional de bruixeria de Cerdanyola
- la locomotora Emma d'en Jim Botó (en aquests cas també vam robar un bidó de la platja de Caldetes)
- les taques dels quadres d'en Joan Miró fugint del marc (promoció del llibre El quadre més bonic del món, de Miquel Obiols, a Kalandraka)
- una reproducció perfecta del despatx d'en Marc Trena, el detectiu d' El Segrest de la Primavera, de Joan de Déu Prats i Francesc Infante a La Galera.
- una Amanita Muscaria, un submarí en forma de tauró amb un Milú, un globus de Jules Verne, el barret que tria d'en Harry Potter, un drac de tres caps que no passava per l'escala, un Elmer gegant...

i ara, el món de l'edició ens sorprèn amb aixó:

un llibre que resumeix la nostra raó de ser, la GRAN VIDA INTERIOR DE LES CAPSES...
i que just arriba la mateixa setmana que la Rosa i la Manuela de la Biblioteca ens expliquen entusiasmades una entrevista que van escoltar de la il·lustradora Roser Capdevila.

La Roser Capdevila explicava la seva gran afició de pintar, retallar i crear amb capses. De totes mides i condicions. Fins i tot va comentar que un nadal, després d'un accident que no li va permetre sortir a comprar, va construir amb una capsa un caixer automàtic, i ella, des de dins, va anar regalant diners a tots els seus néts.

Prepareu-vos doncs, lectorscrazy, perquè ara toca esprèmer aquest llibre de Faktoría K de libros que NO ES UNA CAJA!!!

IMAGINEU ANIMALS amb Kalandraka en tres passos

2008-03-14T09:07:00.010+01:00

Pas 1
Fes una volta per casa i arreplega quatre rampoines, eines o estris d'aquells que tens per si de cas...

Pas 2
Agafa'ls d'un en un i mira-te'ls com si fos la primera vegada que els veus: sense prejudicis, sense falses esperances, sense records ni raonaments... dóna'ls una segona oportunitat, potser volen tenir una nova identitat [AQUEST PAS TAMBÉ ÉS VÀLID PER LES PERSONES]

Pas 3
Penseu aleshores en quin lloc pot viure i a quina espècie deu pertànyer. I la resta ja sortirà sol:

"En la gran Selva Negra vive el ABRENOCHES. Su jornada se inicia cuando la luna asoma sobre el espesor del bosque. En ese momento, mientras el primer rayo baña las hojas de los árboles, el abrenoches estira sus alas de color acero y comienza su trabajo."

"En las tierras del sur de Asia nace, crece y se reproduce la SERPELLERA. [...] puede que la fría lengua de una serpellera acaricie cualquier día tu nuca, pero no temas: sólo estará midiendo tu altura."

I ja ho teniu fet, després només cal que truqueu al Xosé Ballesteros i al Juan Vidaurre de Kalandraka per agrair-los que hagin publicat el llibre de Imagina animales

EXERCITEU LA LLENGUA i tot anirà millor

2008-03-05T14:04:00.007+01:00

La meva amiga M. m'ha fet adonar de com n'és de picantona la nova campanya de promoció de Normalització Lingüística de la gene.
Està vist que el contacte i les relacions humanes és allò que mou en veritat les masses i per tant, els publicistes ho tenen en compte.

Mireu-vos el fulletó i ja em direu si us vénen ganes de fer-vos voluntari de la llengua i dedicar unes hores al dia a la gimnàstica lingüística...

A mi, aquesta imatge dels dos tamborets al bar m'ha fet recordar aquella peli d'en Sergi López que tant m'agrada... Une liaison pornographique.

A la Berta Bocado, la veritat, és que li han vingut ganes de morrejar-se amb un argentí, un rus o una portuguesa amb bona predisposició d'exercitar la llengua catalana o no.

Ai si en Pompeu aixeca el cap!!! [o en Solà descobreix el bloc a través de la seva filla!!]

TXIM PUM

2008-02-29T14:59:00.002+01:00

Avui, just quan el rellotge marcava les 13'53h. he llegit la darrera línia d'en Harry Potter i les relíquies de la Mort.
Què puc dir, així, de cop, sense haver meditat encara tot el què ha representat per la Berta Bocado el llibre?
1. PUNYETA! que bé que ha lligat la rowling els set llibres... fins i tot el paper que havia de jugar en Neville en tot plegat!!
2. algú em pot aclarir el tema vareta-draco malfoy?
3. les quatre últimes pàgines...
a) calien?
b) són una exaltació a la ditxosa quotidianitat?

anem-hi pensant...

"ROBA VERSUS PERSONALITAT"

2008-02-26T00:42:00.004+01:00

A la paret de la Biblioteca ha aparegut aquesta pintada firmada per no sé qui... però amb un clar missatge: " ROPA VERSUS PERSONALIDAD. ¿QUIÉN HACE A QUIEN?".

Les preguntes que es fa la Berta Bocado davant d'aquest fet són: que ho hagin escrit a la biblioteca és casualitat? Creuen que els organismes públics haurien de procurar que el seu personal anés vestit amb uniforme o un "xaleco" identificatiu?

... en definitiva... HO DIUEN PER MI? NO VAIG PROU CONJUNTADA? EL FET DE NO PLANXAR DEIXA AL DESCOBERT ELS MEUS PROBLEMES DE PERSONALITAT???... o tot el contrari...

Anem-hi pensant lectorscrazy... i si algú té ganes de treure conclusions d'una forma més empírica, pot imprimir la foto d'aquest lector voluntari i provar amb quina roba li sembla més íntegra i bona persona.

salut i tapa't que agafaràs fred.

EMMANUELLE HOUDART o en Joan de les maduixes

2008-02-24T21:03:00.005+01:00

Heus aquí dues maneres de veure el món:
per mi, és una imatge de la il·lustradora Emmanuelle Houdart, del llibre Dedans. Thierry Magnier, 2006. Un dels imatgiaris més atrevits que mai he vist... no està editat a casa nostra i tinc poca confiança... si no és la senyora Kókinos!!! que ja va editar la Fada Lilú!

Per en Roc és un somni fet realitat: una maduixa gegant i un bol de sucre.

L'ESTACIÓ DE L'AVE té l'ANDANA 9 i 3/4?

2008-02-20T00:25:00.005+01:00

Avui sembla que finalment ha arribat l'AVE...
un dia abans que la darrera entrega de Harry Potter...

Estic molt emocionada de tenir a les mans la darrera part de les aventures. Han estat molts anys d'espera per conèixer el desenllaç de la història.
El primer Harry Potter el vaig llegir a partir d'un comentari a una tertúlia que es feia a Can Butjosa... algú el va ensenyar i la veritat, la coberta no era massa engrescadora.

El boca orella va funcionar molt bé, però fins a la segona entrega no va començar a ser un fenomen de masses.
Només us donaré dos exemples:
1.amb la publicació del primer llibre, la J.K. Rowling va fer una roda de premsa al Fnac i només hi havia un periodista i 0 persones.
2. Al carnaval del 2000 jo em vaig disfressar, a la biblioteca, de Harry Potter: amb una capa i el llamp pintat al front, i una escombra... i una nena li va dir a la seva mare: "Mamá, qué drácula más raro".

En Harry Potter és un vell amic, algú que conec des del 1999, abans fins i tot de conèixer els dos senyors que viuen amb mi. Bé, un encara no havia nascut.
Així és que m'esperen dies de recolliment i reflexió.
ja em perdonareu...
i per cert, al Jim Botó em van passar una notícia referent a una possible 8a part de Harry Potter, d'aquí a una dècada... ho podeu llegir en aquest enllaç.

FRASES QUE HAURIA VOLGUT ESCRIURE JO (II)

2008-02-19T23:48:00.005+01:00

Fa temps la Berta Bocado us va recomanar la lectura d'un llibres de Faïza Guène que es diu Demà, si fa no fum. Editorial Funambulista, 2006.
com que ja veig que amb vosaltres lectorscrazy és millor no donar res per sabut i que cal perseverar, us envio una cita que.... i tant, hauria volgut escriure-la jo!

p.196.
"Per cert, parlant de l'assistenta Cyborg, ha estat transferida a la Vendée, ja que la Sra. Dallonses ha tornat del seu permís de maternitat. Finalment ha parit el seu carquinyoli. Per descomptat, quan va tornar a venir a casa per veure'ns, la Sra. Daixonses s'havia preocupat prou de portar-nos fotos de la seva progenitura. Vam tenir la possibilitat de veure la Lindsay (aquest és el nom que li ha posat... sense comentaris) encara untada de placenta en els braços de sa mare, la Lindsay al bany, la Lindsay amb el seu pare al sofà Ikea, la Lindsay fent nones al seu bressol, la Lindsay i els Pícaros, la Lindsay al Tibet, i finalment, la Lindsay i les joies de la Castafiore."

PERSÈPOLIS

2008-02-12T21:01:00.001+01:00

Segurament la Berta Bocado era l'única persona que quedava per llegir el llibre de Marjane Satrapi. Persèpolis i de veure la seva adaptació cinematogràfica .
No té sentit que a aquestes alçades us la recomani, ja ho han fet mil persones abans, però bé, ja que arribo tard a tots els possibles debats, només volia deixar constància de la vinyeta que més m'ha agradat:

[els de vista dispersa, cliqueu a sobre per veure-ho millor]

Recordeu que Norma l'ha editat en català en un sol volum i que és un regal estupendo per fer a qualsevol amigot/a: contribuireu a l'edició de còmic en català i a més a més, aprendreu moltes coses sobre les dones, sobre la vida, sobre Iran, sobre la revolució islàmica i, sobretot, us coneixereu una mica millor...

Segons la meva amiga Susan Vance, a la Marjane la van ajudar molt amb els dibuixos de la peli... potser sí, però no li tindrem en compte!!!

I love JORDIGRAELLS

2008-02-08T14:20:00.000+01:00

Aquesta setmana he assistit a un minicurs sobre serveis en línia a les biblioteques públiques. El millor del curs, [a banda de la companya d'ordinador] sens dubte, el profe, un tal Jordi Graells.

Segons Jordi Graells,
hi ha dos tipus de persones:
persones amb mentalitat web 1.0, i persones amb mentalitat web 2.0.

El mèrit d'aquest home és que m'ha fet trontollar una idea que jo creia que tenia molt assumida:
no hauria de comprar-me un mòvil per poder tenir una mentalitat web 2.0?

Poseu un Graells a la vostra vida (o com a mínim al servei de biblioteques del carrer urgell) i les coses agafaran un altre ritme!!!

LLIBRES QUE FAN PATIR

2008-02-06T16:56:00.000+01:00

No us passa a vegades que la lectura d'un llibre us en fa recordar un altre que no sempre tenen massa coses en comú? En aquest cas m'ha passat que la unió entre una novel·la juvenil que acabo de llegir i una novel·la que vaig llegir ara fa uns anys és justament EL PATIMENT.

El llibre de

Graham Gardner. INVENTANDO A ELLIOT. Belacqua, 2007....

... m'ha fet patir tant que no l'he pogut acabar de llegir... Bé, quan he arribat a un punt de màxim patiment, he començat a llegir en diagonal i he anat directament al final per assegurar-me que hi havia un final mínimament bo.
Això em va passar també amb el llibre de
Louis Sachar. CLOTS. Cruïlla, 2003.

Aquell sí que el vaig llegir tot, però cada vegada que els meus ulls se'l troben --endreçant llibres al prestatge o quan algú el torna en préstec-- se'm fa un nus a l'estòmac.

Què tenen en comú les dues novel·les? D'entrada ambdues són bones i recomanables, ara bé, no són suportables de llegir per segons qui o segons quan.
Inventando a Elliot planteja en primera persona l'esforç que fa un noi els primers dies a un nou institut per evitar tornar a ser la riota de tothom i patir el maltractament constant dels seus companys. Aquest fet porta a Elliot a passar a l'altre bàndol, de maltractat a maltractador. És esgarrifosa la por que passa aquest noi i pel lector, o en el meu cas com a mínim, és esgarrifós imaginar que això passa a les escoles.

El cas de Clots era una altre mena de patiment. Un nano és acusat de robar unes vambes i l'envien a una mena de reformatori amb altres joves on passen el dia cavant clots! Té un punt més surrealista però hi ha escenes veritablement dures. Acabo de veure que en van fer una versió disney... Uf! això sí que fa PATIR.

BÉ, la Berta us els volia recomanar per als lectorscrazy que vulguin emocions fortes o per si heu de fer un regal al paio/a que us caigui més malament de la setmana.

COSES QUE ES PERDEN (II)

2008-01-30T10:29:00.000+01:00

Si quan érem adolescents ens haguéssim dedicat, quan érem als bars, a escriure per exemple la saga d'un nen mag amb ulleres, ara segurament seríem riques, però quan ens trobàvem, la Berta Bocado i les seves amigotes, ens dedicàvem al fabulós i entretingut món de les llistes... [això passava fa set o vuit anys, no? en el cafè di roma que ara és la casa del jamón!!! i del vi...]

I és clar, també vam fer una llista de COSES QUE ES PERDEN.

Ara, aprofitant les pèrdues literàries de la darrera entrada, us envio la llista (no es veu massa bé perquè és un tovalló pollós típic de bar, però tot el què té de cutre ho té d'autèntic) de tot allò que ens va semblar, al seu moment, possible de PERDRE:

L'HONOR
LES CAUSES
LA DIGNITAT (PROFESSIONAL I DEMÉS)
L'AMOR
L'OREMUS
LA VIRGINITAT
EL PUNT DEL LLIBRE
EL NORD
EL TEMPS
EL RITME
LES GANES
EL TO
LA VERGONYA
LA IL·LUSIÓ
LES OPORTUNITATS
EL FILL AL CORTE INGLÉS
LA PACIÈNCIA
L'ALEGRIA
LA VISTA
EL SENTIT
EL CAP
ELS PANTALONS
EL SENY
LA CARTERA
LA GANA
UNA AGULLA EN UN PALLER
LA POR
ELS PAPERS
LA MEMÒRIA
ELS RECORDS
ELS ANYS
LA SALUT
LA RAÓ
UN ARXIU DE WORD
ELS TRENS
LES AMISTATS
L'ESPERANÇA
LA FE
L'AFECTE DE LES PERSONES
LA LLIBERTAT
LA CONFIANÇA
EL TELÈFON
ELS SOMNIS
LA SON
L'ORGULL
LA CREDIBILITAT
UN POLVO
LA INNOCIÈNCIA
LA REPUTACIÓ
UN MITJÓ

jo no voldria ser pretensiosa però crec que, excepte un fill al corte inglés, ja ho he perdut tot com a mínim una vegada...

COSES QUE ES PERDEN (I)

2008-01-30T09:33:00.000+01:00

A la darrera tertúlia literària d'Al·lots
[un bon lloc on passar un dilluns al mes amb la Berta Bocado i altres personatges molt interessants]
vam començar a parlar, a partir del llibre de Gianni Rodari, El Paseo de un distraído, editat per SM, del fet de perdre coses i com és aquest un recurs literari força utilitzat.
Si en el llibre de Rodari, un nen distret perd les parts del cos, en el llibre de Robert Walser. L'home que no s'adonava de res, editat per Cruïlla, dins el vaixell de vapor de la sèrie blanca, la cosa es complica encara més.
En aques cas, a l'home protagonista li van prenent coses i ell no se n'adona: els pantalons, el plat de taula, el terra on trepitja, la cigarreta de la boca, la dona, els fills i ell no s'entera de res.
Es tracta d'un llibre molt divertit, surrealista, de fàcil lectura per a primers lectors i amb les il·lustracions de Carmen Segovia. Una delícia, vaja.

A banda d'aquests llibres, vam comentar també el joc que dóna el fet de perdre coses per recrear llibres de buscar, a l'estil dels tronats Wally, però amb un toc més d'elegància.

Vam destacar el llibre
d'Emmanuelle Houdart. Los viajes maravillosos del hada Lilú. de Kókinos, amb imatges com aquesta, on una fada es passeja per les diferents pàgines i ens indica totes les coses que va perdent: que si perletes daurades, que si un llibre, que si bombolles de sabó, etc.

i un altre llibre de buscar, ideal per a amants de París, la història de dos germans, l'Elsa i Max, que passejant per diferents escenaris del París de principis de segle XX, van perdent peces de roba o estris de l'escola. Al final del llibre trobareu informació de la ciutat i dels espais que apareixen il·lustrats. Ai, París!

Mcclintock, Barbara. Elsa y Max de paseo por París. Molino.

Doncs, au, no perdeu més temps i busqueu-ne algun... o deixeu-vos perdre un dia per al·lots.

HI HA DOS TIPUS DE PERSONES (IV)

2008-01-25T09:23:00.000+01:00

Des de librosfera m'han fet arribar una nova classificació:

There are two kinds of people in the world, those who believe there are two kinds of people in the world and those who don't.
-- Robert Benchley, Benchley's Law of Distinction

(Hi ha dues classes de persones al món, aquelles que pensen que hi ha dues classes de persones al món, i aquelles que no.)

i des d'Espai de llibres, en rebo una que déu ni do:
De dones només n'hi ha de dos tipus (de vives i de mortes).
--Frase popular del Pallars Sobirà extreta d'un diccionari virtual de frases fetes.

Home, aquesta última és una mica cafre però a mi m'alegra pensar que tinc una cosa en comú amb la Leonor Watling: NINGÚ NEGARÀ QUE LES DUES ESTEM VIVES! cada una amb el seu estil, però VIVES...

[Video oficial del primer single "Hold Me Tight" de Marlango]

ARA QUE ÁNGEL GONZÁLEZ JA NO HI ÉS

2008-01-21T23:27:00.000+01:00

Aquest matí, fent un cafè en un petit bar anomenat "petit Cabaret" o alguna cosa així, al carrer consell de cent, --molt recomanable per l'ambient i la cambrera-- m'he assabentat, per casualitat, de la mort del poeta Ángel González.

[imatge del llibre Una casa para el abuelo. Isidro Ferrer]

Vaig descobrir el poeta fa uns quants anys, gràcies a la Míriam, i he viatjat molt en cotxe escoltant un cd on el mateix González recitava poemes seus. Sembla que els darrers anys de la seva vida no van ser fàcils i ara, en canvi, tothom s'apunta a homenatjar-lo.

Reivindiquem doncs la POESIA. AMUNT ELS POETES, HOMES I DONES, VIUS I MORTS!
Si teniu ganes de llegir-ne alguns poemes, podeu fer-ho just aquí.

Jo us en deixo un tast.

MUERTE EN EL OLVIDO

Yo sé que existo
porque tu me imaginas.
Soy alto porque tu me crees
alto, y limpio porque tú me miras
con buenos ojos,
con mirada limpia.
Tu pensamiento me hace
inteligente, y en tu sencilla
ternura, yo soy también sencillo
y bondadoso.
Pero si tú me olvidas
quedaré muerto sin que nadie
lo sepa. Verán viva
mi carne, pero será otro hombre
-oscuro, torpe, malo- el que la habita...

ALESHORES, UNA CAMÈLIA.

2008-01-17T11:00:00.000+01:00

Ahir vaig rebre per correu postal un sobre amb el nom de Berta Bocado, de part dels Reis d’Orient. En una nota se’m feia evident [això va per les dones de poca fe que dubten de la màgia reial] que els reis sí que llegeixen tots els blocs.

Just el dia que he acabat el llibre de L’elegància de l’eriçó, he rebut en Firmin. Moltes gràcies a la meva reina M.

Pel què fa al llibre de Muriel Barbery, L’elegància de l’eriçó, només dir-vos que us el recomano. Llegiu-ne crítiques diverses a altres blocs, aquí, allà, més enllà, i una més, que seran millors que la meva. A mi m’ha agradat la reflexió que fa sobre la bellesa, sobre la importància de l’art, del sentit de la llengua i fins i tot de la gramàtica.

Bé, la veritat és que alguns dels fragments han funcionat com un veritable I ching que m’ha despertat d’una llarga migdiada que ja feia massa que durava.

Us transcric algunes de les frases que he subratllat, justament aquelles frases que m’hauria agradat escriure a mi, que m’han fet riure o...

Reflexions de la petita Paloma, de dotze anys, filla d’un ministre:

“L’únic interès dels gats és que constitueixen objectes decoratius mòbils, un concepte que trobo intel·lectualment interessant, però els nostres tenen una panxa que penja massa perquè això se’ls apliqui”.

“Te i manga contra cafè i diari: l’elegància i l’encís contra la trista agressivitat dels jocs de poder del adults.”

“¿No hi ha alguna cosa que us grinyola, a vosaltres, si us dic que un paraigüer pot costar dos-cents noranta-nou euros?”

“El marit de l’Hélène és gastroenteròleg i us puc garantir que, al país dels metges, el gastroenteròleg no és el més pobre…”

Pensaments de Madame Michèle, la portera autodidacta :

“Cansada, sí, cansada…
Cal que alguna cosa acabi, cal que alguna cosa comenci.”

“Havia discutit amb un jove que feia la tesi sobre patrística grega i m’havia preguntat com podia arruïnar-se tanta joventut al servei de no-res. Quan es reflexiona a fons sobre le fet que allò que preocupa el primat abans que res és el sexe, el territori i la jerarquia, la reflexió sobre el sentit de la pregària en Agustí d’Hipona sembla relativament fútil.”

“Aquests dies necessiteu desesperadament l’Art. Aspireu ardentment a restablir la vostra il·lusió espiritual, desitgeu apassionadament que alguna cosa us salvi dels destins biològics perquè tota la poesia i tota la grandesa no es vegin eliminades d’aquest món.”

“¿Quina és aquesta guerra en què lluitem, en l’evidència de la nostra desfeta? Matí rere matí, esgotats de totes aquestes batalles que vénen, reconduïm la basarda de la vida quotidiana, aquest passadís sense fi que, a les darreres hores, esdevindrà el nostre destí a força de recórrer-lo durant tant de temps. (…)

Aleshores, una camèlia.”

HOMENATGE A MERCÈ RODOREDA

2008-01-15T14:29:00.000+01:00

Al llarg d'aquest 2008 no oblideu, estimats lectorscrazy que cal fer algun homenatge personal a una de les nostres autores més universals: Mercè Rodoreda, que justament fa 100 que va néixer. Trobareu extensa informació sobre ella i el seu centenari a través de la xarxa i a la biblioteca, és clar.

Amb això dels homenatges personals ja sabeu que no hi ha fòrmules escrites, depèn de cadascú de trobar la millor manera d'agrair a l'autor/a en qüestió la seva obra.

La Berta Bocado fa dies que rumiava quin homenatge faria ella...

primer de tot va pensar d'anar al teatre a veure l'adaptació de LA PLAÇA DEL DIAMANT al Nacional... però la crítica no era massa engrescadora.

Després va pensar d'escriure en gran el principi més memorable d'un llibre de la Rodoreda,

L'amor em fa fàstic.

(Aloma. B: Edicions 62)

i penjar-lo al balcó de casa [però la Berta Bocado no té balcó i no sé com s'ho agafarien els veïns osonencs...]

i aquest matí, finalment, l'homenatge ha vingut sol, sense voler, a traició:

Treient el cotxe del garatge, la Berta ha fet un petit happening "homenatge a Mirall trencat", [un llibre esplèndid per altra banda... una mena de Cien años de soledad a la catalana]

Ha TRENCAT EL RETROVISOR del cotxe.

Punyeta!!

[la imatge està treta del llibre Fotos de contrarios. SM

FICCIONS IMMOBILIÀRIES (I)

2008-01-09T12:42:00.001+01:00

En el llibre de
Edward Lewis Wallant. Los inquilinos de Moonbloom. Libros del Asteroide, 2005.

hi ha un pròleg molt suggerent de Rodrigo Fresán titulat:

"Apuntes para una teoría de la vida como piso de alquiler".

Us en transcric un fragment:
"UNO. para empezar, podemos pensar que nuestras existencias -el piso o el apartamento de nuestras vidas- no son de nuestra propiedad sino que son rentadas: que firmamos un contrato de alquiler el día que nacemos y que el día de nuestra muerte nos mudamos lejos, más allá. (...)"
Para continuar, podemos teorizar que esta cualidad inmobiliaria del ciclo vital ya se hace evidente desde el principio de los tiempos: los inquilinos Adán y Eva rompen las reglas del convenio establecido y son expulsados del Paraíso por un arrendador indignado ante semejante afrenta contra su propiedad. Y lo peor de todo: no les devuelven los meses del depósito.

DOS. Y, para seguir, podemos trasladar todo esto al terreno de lo exclusivamente literario y proponer un subgénero:
las ficciones inmobiliarias. Aquellas donde el adentro y el afuera son EL TEMA, donde las paredes suelen funcionar también como paredones de fusilamiento, y donde los espacios se comprimen y comprimen a los que los habitan. (...)"

Ficcions immobiliàries? Uf! Quantes pel·lícules o llibres podríem recollir sota aquest subgènere?
El mateix Fresnán, en el pròleg cita uns quants llibres molt diferents entre sí [jo no en conec la meitat] que comparteixen la idea "de lo territorial y lo vertical como magma primigenio y como karma final.":
La metamorfosis de Franz Kafka
el conte Casa tomada de Julio Cortázar
Los inquilinos de Bernard Malamud
Rascacielos de James Graham Ballard
El resplandor de Stephen King
El hijo de Rosemary d' Ira Levin
Plata quemada de Ricardo Piglia
Besos en Manhattan de David Schickler

M'ha semblat una idea molt suggerent i repassant la meva biblioteca personal he recordat tres llibres que podria afegir a la llista:
un llibre que vaig llegir als 20 anys i no vaig entendre [i que rellegiré als 40]:

George Perec. La vida: manual d'ús. Proa

un llibre que just estic llegint ara:

Muriel Barbery. L'elegància de l'eriçó. Edicions 62

i un dels meus llibres preferits:

Joseph Roth. Hotel Savoy. Laertes

Joseph Roth va escriure aquest llibre per capítols l'any 1924 i segurament hi ha una gran part autobiogràfica perquè diuen que va viure sempre d'hotel en hotel, en una mena de nomadisme constant. (vaja, gairebé com el de la Berta Bocado).

Si no el coneixeu també us recomano llegir La llegenda del Sant bebedor o La marxa de Radetzky, un llibre que parla de com un home gris i discret es veu abocat a una fama indesitjada després que sense voler s'interposa entre una bala i un líder militar que anava a ser assassinat.

Algunes de les frases que tinc subratllades d'aquesta ficció immobiliaria de l'Hotel Savoy:

“Recordo que vaig sentir la mateixa tristesa la vegada que vaig veure una noia --ens vam trobar en un tren—i jo no sabia si havia dormit amb ella o si només m’havia sargit la roba.”

“les persones no són dolentes quan tenen molt d’espai.”

“El meu retret era que no fos vident. Ara sé que les dones pressenten tot el què ens passa, però això no obstant, esperen que els diguis una paraula.”

“les dones no cometen ximpleries com nosaltres per negligència i irreflexió, sinó quan se senten molt desgraciades.”

UNA NOVA LECTURA, CONSOL DE PENES D'AMOR (6)

2008-01-08T11:05:00.000+01:00

Fa uns dies us comentava que tres amistats de la Berta Bocado patien penes d'amor i que per això volia dedicar a cada una d'elles una lectura que les ajudés a sortir de l'atzucac.

Avui escric la tercera, la dedicada a la meva estimada amigota M.

[NOTA POSITIVA: heu de saber que ni la petita I. ni el meu estimat R. (que també es podria dir Houdini) dormen sols a hores d'ara. Qui sap? Potser van llegir el fragment de Kureishi i de Vian que va transcriure la Berta Bocado i la seva vida sentimental es va posar a lloc!!!]

[il. de Sabien Clement. del llibre de Geert De Kockere. Amourons-nous. Éditions du Rouergue, 2003.]

A la M. li vull dedicar un conte del llibre d'una autora mexicana:

Ángeles Mastretta. Mujeres de ojos grandes. Barcelona: Seix Barral.

He recordat aquest conte, justament ara que he vist a les llibreries un nou recull de contes de l'autora, amb el suggerent títol de Maridos i que edita la mateixa editorial Seix Barral. Encara no l'he llegit però el de Mujeres de ojos grandes em va agradar especialment i va donar conversa per a molts sopars.

El conte que recomano va de la pàgina 89 a la 94, el llegireu en un plis i us ajudarà a entendre l'extraordinari món dels amants i la infidelitat.
El conte, que no té títol, parla de la reacció d'un marit després de llegir una carta privada que ha rebut la seva dona on un amant d'aquesta li demana de tallar la relació que mantenen.

[el marit acaba de llegir la carta:]

"Sentado en la silla frente a su escritorio, el hombre respiraba con violencia por la boca. Tenía las manos sobre la frente y los brazos alrededor de la cara. Si algo en la vida él quería y respetaba por encima de todo, eran el cuerpo y la sabiduría de su mujer. ¿Cómo podía alguien atreverse a escribirle de aquel modo? Magdalena era una reina, un tesoro, una diosa. Magdalena era un pan, un árbol, una espada. Era generosa, íntegra, valiente, perfecta. Y si ella alguna vez le había dicho a alguien te quiero, ese alguien debió postrarse a sus pies. ¿Cómo era posible que la hiciera llorar?"...

He trobat un enllaç amb el relat escanejat

però sense les tres últimes ratlles... Cutre per part meva? doncs sí però entendreu que no puc picar-lo tot. Us afegeixo les tres ratlles finals però que només podeu llegir després de l'enllaç. No feu trampes!

"- ¿Si yo me fuera podrías brincar la reata? -preguntó él.
- Creo que no -dijo la tía Magdalena.
- Entonces me quedo- contestó el marido, recuperando el alma. Y se quedó. "

LECTURES DE REIS

2008-01-08T10:27:00.000+01:00

Doncs finalment els reis no van portar cap llibre dels infantils a la Berta Bocado... però si al seu petit amic Roc, un nen molt disposat a compartir la seva biblioteca...

i de novel·les me'n van portar dues:

Zusak, Markus. La Lladre de llibres. Traducció d'Anna Ullibarri. Barcelona: La Campana, 2007 (Tocs; 62)
[a la biblioteca el trobareu en castellà] i si algú el vol en català li puc deixar al 2010, quan segurament ja l'hauré acabat de llegir

i la segona:

Barbery, Muriel. L'Elegància de l'eriçó. Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company. Barcelona: Edicions 62, 2007 (El Balancí; 569)
Premi dels llibreters francesos 2007

He de dir que la coberta en castellà, amb aquella nena i la Tour Eiffel al fons era més divertida que no pas la versió catalana... [reconec que jo el volia perquè m'encantava la coberta!] però bé, tot sigui per la llengua. (espero que no estigui plegat de faltes!!).

Tinc moltes ganes de llegir-los...espero robar forats a la rutina diària i a la Lij per empassar-me'ls ràpidament.

i res més...

Només que si a algú li han portat, i no havia demanat, La Ronda de nit o el Firmin, que me'l faci arribar, li puc canviar per uns mitjons que em van arribar repetits.

RADIOGRAFIA DE LA NEVERA: REFLEXIONS AL VOLTANT DE L'ESPÈCIE HUMANA (1)

2007-12-29T12:02:00.000+01:00

Subtítol de l'entrada:
"Cadena [llarga] de reflexions que ens portaran a la poesia de W.H. Auden" ... paciència.

Recordo que un dia la Gemma i la Manuela van dir que el primer que miraven d'un home eren les sabates. Ni els ulls ni el cul ni qualsevol altre resposta típica. Mirant les sabates en tenien prou per saber quina mena d'individu tenien davant.

[imatge de roland topor]

Un amic d'en D. [portava bambes informals però de marca] va venir l'altre dia per primera vegada de visita a casa i de cop va entrar a la cuina i va obrir la nevera.
Segons ell, la nevera és la radiografia perfecta d'una família. Punyeta!

Quina mena de família és la meva que en plenes festes de Nadal tenim la nevera en un estat tan lamentable?:

Seguint amb la nevera, jo conec gent molt interessant que té una nevera tan poc farcida com la meva... (em ve al cap la meva estimada amiga Rosa).

Per què doncs em vaig sentir tan despullada quan aquell conegut va trobar-se amb quatre iogurts caducats i mig pot de cigrons del gigante verde, en comptes de caixes d'escamarlants i pots de foie o enciams tricolor?

He estat reflexionant fins a arribar a algunes conclusions que voldria compartir amb vosaltres lectorscrazy, sobretot amb aquells que no tingueu per costum obrir les neveres de les cases que visiteu.

Què és el primer que mira la Berta Bocado d'una casa que visita? la griferia? el brodat de les cortines? la pols que hi ha sota el sofà? el color de les rajoles del lavabo? les possibles taques de vi que no marxen de les estovalles? l'estocat venecià del dormitori? el bon o mal estat de l'orquídea? NOOOOOOOOOOOOOOOOO!

El primer que fa la Berta Bocado és mirar on tenen els llibres! Hi ha una petita prestatgeria al menjador? Tenen estudi amb biblioteca? tenen algun llibre al lavabo? i sobre el llit o per terra, en una pileta?
i sobretot, un cop localitzats, quina mena de llibres llegeixen? hi ha només les lectures obligatòries del temps de l'institut? hi ha novetats editorials? hi ha només best sellers? tenen algun llibre amb el codi de la biblioteca? en el cas que tinguin fills... tenen les Històries de ratolins del Lobel al costat del llitet de branes????

Aquesta, aquesta és per mi la veritable radiografia d'una família: LA SEVA BIBLIOTECA. Quanta gent s'haurà sentit despullada quan em veu apropar-se al seu petit prestatge de llibres i fer una ganyota davant un llibre que regalava la Caixa o el llibre de l'Estivill?

I en aquest punt arriba Auden.

Ahir, mentre esperava que acabés de centrifugar la rentadora vaig trobar, en el prestatge de llibres de poesia del safareig [allà on el nostre amic hi té un congelador gegant amb tres espatlles de be], el llibre Vint-i-set poemes, de W.H. Auden, editat per Quaderns Crema.

A la pàgina 57 hi ha un poema titulat "La vida en comú" que crec que il·lustra totes aquestes reflexions. És un poema llarg que us convido a buscar, però de moment, que em perdoni l'autor. us n'avanço els fragments que m'interessen:

(...)
"així una cambra és excessivament petita

si els ocupants no poden oblidar, quan volen,
que no estan sols, i es mássa gran
si els dóna alguna excusa per cridar
quan discuteixen. I si Sherlock Holmes

inspeccionés la nostra, ¿què podria inferir?
De fet, la nostra és una cultura que s'asseu,
d'una generació que prefereix confort
(o l'hi fan preferir) perquè pugui manar,

que prefereix deixar-se caure
a un sofà ben entapissat que no pas a l'esquena
més forta d'un esclau: una mirada ràpida
cap als títols dels llibres li confirmaria

que som estudiosos i que gastem molt
en coses de menjar. Però ¿podria endevinar
de què fem broma, com resem i quines són
les criatures que ens fan por, quins noms

són a la llista de persones amb qui menys
preferiríem anar al llit?"
(...)

bé, fins aquí la reflexió personal, i ara una invitació:
i vosaltres lectorscrazy
quina creieu que és la millor radiografia de l'ésser humà?

ELS 5 LLIBRES QUE DEMANARÉ ALS REIS (5)

2007-12-29T11:28:00.001+01:00

Excepte els d'adults, he de dir-vos que el tió va cagar tots els llibres que la Berta Bocado demanava als reis. Qui no corre vola xavals!
De manera que als reis només els queda la feina de trobar el llibre que casa amb aquesta samarreta tan bufona que vaig portar al meu estimat Roc de la fira de Montreuil.

Algú la reconeix?
Hi ha algú que conegui el pingüí dels peus blaus?
Segurament que algun lectorcrazy ja ha endevinat de quin llibre parlo però com que em consta que els reis no estan molt al dia de literatura infantil millor els hi passo la referència:
Jean-Luc Fromental; Joëlle Jolivet. 365 pingüinos. Kókinos, 2007

Un llibre de gran format, amb la tècnica de linogravat que caracteritza a Jolivet i que es converteix en un veritable exercici de matemàtiques fàcil d'imaginar si teniu en compte que a la família protagonista els hi regalen un pingüí cada dia, al llarg d'un any!!!
salut i bon any 2008!!!

ELS 5 LLIBRES QUE DEMANARÉ ALS REIS (4)

2007-12-24T16:35:00.000+01:00

El que fa 4 és un llibre d'adults que hauran de triar la tropa reial entre una llista que he elaborat a partir dels suggeriments d'altres blogs que ara per ara són el meu únic punt de contacte amb la literatura adulta. [sense comentaris]
llibres que m'han cridat l'atenció:

Del blog Espai de llibres em quedo amb: Sam Savage, Firmin. Barcelona: Seix Barral. Traducció de Ramón Buenaventura.]

De Librosfera pesco amb gran alegria la publicació del 6è volum de la peor banda del mundo, del portugués José Carlos Fernandes i editat per Devir. Un còmic molt recomanable o com a mínim els anteriors em van agradar molt. El títol Los archivos de los prodigioso y lo paranormal.

De la pequeña saltamontes m'ha enganxat la recomanació de: BARBERY, Muriel. La elegancia del erizo. Barcelona: Seix Barral, 2007. 368 pág.
i per últim encara tinc pendent i m'agradaria que els reis em portessin el llibre de Sara Waters. La ronda de nit. Editat per la Magrana, a la col. Les ales esteses.

ELS 5 LLIBRES QUE DEMANARÉ ALS REIS (3)

2007-12-24T16:17:00.000+01:00

El llibre que fa tres dins la meva carta de reis, és una traducció d'un llibre alemany que ha tret Fondo de Cultura de México. Es titula INVISIBLE i l'autora és una tal Katja Kamm.

És un llibre sense text i un pèl surrealista, però sens dubte el llibre més original sobre els colors que recordo [Pequeño azul y pequeño amarillo de Leo Lionni està per sobre del bé i del mal i no participa en els concursos].

Original i divertit perquè es tracta d'anar canviant el color de fons de la pàgina de manera que apareixen personatges amagats, personatges despullats, llavis i nassos sense cara, sostenidors sense pits, monges sense cos, ... i un seguit de bestieses que segons la Berta Bocado, són la sal de la vida.

aquí teniu un exemple:

ELS CINC LLIBRES QUE DEMANARÉ ALS REIS (2)

2007-12-19T09:56:00.001+01:00

El protagonista és un cocodril i el llibre arribarà a casa la Berta Bocado dins un sobre postal urgent, fràgil i per avió.
Els van escriure l'any 1956 i les il·lustracions fan pensar una mica amb les de Maurice Sendak.

La referència és aquesta: André François. Lágrimas de cocodrilo. Faktoría K de libros, 2007, una editorial que té lligams amb Kalandraka i que es dedica a treure llibres que em porten pel camí de la perdició econòmica.

La història és senzilla: Com aconseguir les preuades llàgrimes de cocodril? Doncs molt fàcil: només cal comprar una caixa de fusta i anar fins a Egipte. Allà carregues la caixa a sobre un dromedari i t'enfiles a una piràmide. Des d'aquella alçada podràs veure a quina zona del Nil hi ha més cocodrils i ja està... només has d'apropar-te i llegir una estona el diari mentre esperes que un cocodril es fiqui dins la caixa...
ja veieu per vaig oi?...

Espero el miracle que algú de la família Bocado llegeixi el Bloc i em regali algun llibre, a banda de calcetes i mitjons, i d'un pijama "per si de cas, que no se sap mai"...

Quanta raó tenia en George

2007-12-18T13:55:00.000+01:00

En R. ha fet arribar a la Berta Bocado un text que va escriure George Orwell al 1946, que crec que il·lustra la mar de bé aquesta moda que corre darrerament per la literatura infantil i juvenil de publicar llibres amb faltes o mal escrits.

Us he copiat dos paràgrafs però llegiu l'escrit sencer que trobareu a letras libres. IMPRESSIONANT!

Per il·lustrar el fragment us poso la imatge d'una novetat arribada a la biblioteca que repeteix mil vegades la frase del títol: "Espera ja hi vinc"... que ho confirmi en Pompeu, però diria que no és correcte, oi?

"En cada oración que escribe, un escritor cuidadoso se hace al menos cuatro preguntas, a saber:
¿Qué intento decir?

¿Qué palabras lo expresan?

¿Qué imagen o modismo lo hace más claro?

¿Esta imagen es suficientemente nueva para producir efecto?

Y quizá se haga dos más:
¿Puedo ser más breve?¿Dije algo evitablemente feo?

Pero usted no está obligado a encarar todo este problema. Puede evadirlo dejando la mente abierta y permitiendo que las frases hechas lleguen y se agolpen. Ellas construirán las oraciones por usted —y, hasta cierto punto, incluso pensarán sus pensamientos por usted— y si es necesario le prestarán el importante servicio de ocultar parcialmente su significado, aun para usted mismo. A estas alturas, la conexión especial entre política y degradación del idioma se torna clara."

"Pienso que las reglas siguientes cubren la mayoría de los casos:
- Nunca use una metáfora, un símil u otra figura gramatical que suela ver impresa.
- Nunca use una palabra larga donde pueda usar una corta.
- Si es posible suprimir una palabra, suprímala.
- Nunca use la voz pasiva cuando pueda usar la voz activa.Nunca use una locución extranjera, una palabra científica o un término de jerga si puede encontrar un equivalente del inglés cotidiano.
- Rompa cualquiera de estas reglas antes de decir un barbarismo".

Llegiu-lo... i jo la primera em comprometo a aplicar-me!
Espero que la meva entrada no estigui plena de faltes!!! HORROR!

ELS 5 LLIBRES QUE DEMANARÉ ALS REIS (I)

2007-12-14T10:07:00.000+01:00

La Berta Bocado comença a fer l'esborrany de la carta dels reis.

La veritat és que aquest nadal ha vingut carregat de moltes novetats interessants. Molts no els hi portaran els reis perquè ja se'ls ha comprat ella. Però bé, en un complicat exercici de "moderació consumista", la Berta demanarà 5 llibres:

El primer és aquest: La invenció de l'Hugo Cabret, de Cruïlla, 2007.

Un llibre que ha conseguit sorprendre dins un mercat saturat de novetats: una barreja de novel·la gràfica, còmic, àlbum, novel·la juvenil, etc.

“A veces vengo aquí de noche aunque no tenga que revisar los relojes, solo para mirar la ciudad. Me gusta imaginar que el mundo es un enorme mecanismo. A las máquinas nunca les sobra nada, ¿sabes? Siempre tienen las piezas justas para funcionar. Y entonces pienso que, si el mundo es un gran mecanismo, tiene que haber alguna razón para que yo esté en él. Y otra para que estés tú, claro.” pàg. 378

per veure més ressenyes o la pàgina oficial, cliqueu aquí

Recomanable a tots els AMANTS DEL CINEMA,
o aquells que reconeguin aquesta imatge:

PARAULA DE XURIGUERA

2007-12-05T22:22:00.001+01:00

Un dia, tot parlant no sé massa de què, ens va sortir un dubte lingüístic: com era el participi d'estrènyer?

LA MODISTA M'HAVIA
"ESTRET"/"ESTRENYUT"
LA FALDILLA?

Bé, l'exemple em serà útil per parlar de verbs però no té res a veure amb la realitat:
1. la Berta Bocado mai ha anat a la modista
2. a la Berta Bocado la roba mai se li fa gran, tot al contrari, porta un ritme de creixement lent però sense aturador.
i 3. les faldilles i la Berta són gairebé un binomi fantàstic del Rodari.

Concretem sisplau!

Davant del dubte, i després de treure el tema en diferents grups d'amistats, la meva amiga Míriam va dir: Això ens ho dirà en Joan Xuriguera! (es diu Joan!)

I JA M'HO HA DIT.
En Xuri et remet al verb "constrènyer" i allà indica que
La modista m'ha ESTRET la ditxosa faldilla.

Doncs apa ja podem dormir tranquils.

PUJA AL METRO DE LA LÍNIA LLIBRE

2007-11-27T13:42:00.000+01:00

Comença el viatge dels lectorscrazy a través de pàgines i pàgines de literatura juvenil per triar quin serà el millor llibre d'aquesta nova convocatòria dels

Premis Atrapallibres i Protagonista jove.

Igual que l'any passat, a Cerdanyola, farem el viatge en metro.

Si voleu participar només cal que trieu la línia que més us convingui.

El viatge va començar ahir, dia 26 de novembre i acabarà a principis d'abril.

Entremig, un munt d'aventures. De moment hi ha 25 viatgers, alguns de nous i altres que ja van viatjar amb nosaltres l'any passat.

Els antics lectorscrazy van arribar ahir a la presentació amb la cara d'aquells lectors experimentats que van fotografiar-se amb Lolita Bosch i Maite Carranza... i amb el record de l'entrega de diplomes i les 23 croquetes que van arribar a menjar alguns d'ells...

Aquí us deixo la foto dels lectorscrazy que van venir ahir, però en falten alguns i encara tenim esperances de que creixi més el grup.

i és que el nostre lema és molt engrescador:

MENTRE NO ES DEMOSTRI EL CONTRARI

SER LECTORCRAZY ENS FA INMORTALS

UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA

2007-11-22T15:58:00.000+01:00

La bona notícia és que el llibre de Tobi Lolness de Timothée de Fombelle, m'ha enganxat molt. És una història d'aventures, amb bons i dolents, que fa pensar una mica amb El noi lleó. El petit Tobi haurà de passar mil perills per salvar els seus pares. I és que el seu pare ha fet un descobriment increïble sobre l'origen del seu "planeta", bé, de l'arbre on viuen tots aquests homenets de la mida d'una formiga... però si cau en males mans pots ser el principi de la fi.

La mala notícia és que una altra vegada les editorials ens han pres el pèl. En aquest cas Empúries.

1. Perquè no posa enlloc que es tracta d'una primera part d'una obra que queda totalment penjada? (només ho descobreixes quan a la contracoberta veus el títol original en francès i descobreixes el "I".)

2. On han anat a parar les il·lustracions de François Place, que sí que trobem a l'edició en castellà?. [Que per cert, Salamandra com a mínim inclou el "I" no a la portada però sí a la coberta].

3. és normal que en la primera línia del llibre ja hi hagi un error tipogràfic?

PUNYETA!!!!!
COM DIU AQUELL DE L'ANUNCI: QUE NO SOM TONTOS!

per cert, si voleu veure quina cara fa el seu autor, un francès de 36 anys, cliqueu-me.

Quan arriba aquell dia que et creix un nenúfar als pulmons (declaracions d'amor 5)

2007-11-19T15:32:00.000+01:00

Una nova entrada sobre una història d'amor trista, sorprenent i sobretot màgica. És clar, aquesta li dedico a la petita I. per alleugerir les seves penes d'amor...

“-- Et curarem- li va dir--. El que volia dir és que no hi ha res de més dolent que veure’t malalta, sigui quina sigui la malaltia...
--Tinc por...—va dir Chloé--. M’haurà d’operar...
--No – va dir Colin--. Et curaràs abans.
--Però què té? –va insistir Nicolas--. Puc fer alguna cosa?

També ell feia un posat de desgraciat. L’aplom que tenia normalment s’havia afluixat força.
--Calma’t, Chloé—va dir Colin.
-- I és clar que estarà curada ben aviat—va dir Nicolas.
--Aquest nenúfar... On l’ha pogut agafar? Va preguntar Colin.
--Té un nenúfar?—va preguntar, incrèdul, Nicolas.
--Al pulmó dret –va dir Colin--. El professor es pensava primer que només era alguna cosa animal. Però és un nenúfar. L’hem vist per la pantalla. Ja és força gran, però espero que encara el podrem eliminar.
--I tant!—va dir Nicolas.
--No sabeu el mal que em fa quan es mou!—va cridar Chloé.
--No ploris—va dir Nicolas--. No serveix de res i et canses inútilment.

El cotxe es va posar en marxa. Nicolas conduïa lentament a través de les cases complicades. El sol desapareixia a poc a poc darrera els arbres i el vent refrescava.
--El doctor vol que vagi a la muntanya –va dir Colin.. Creu que el fred matarà aquesta brutor...
--Ho va agafar a la carretera –va dir Nicolas--. Estava plena d’un munt de coses fastigoses d’aquesta mena...
--Diu que sempre hi ha d’haver flors al seu voltant –va dir Colin--, per fer por a l’altra...
--Per què?—va demanar Nicolas.
--Perquè si floreix n’hi haurà d’altres. Però no el deixarem florir...
--I això és tot, pel que fa el tractament?—va preguntar Nicolas.
--No—va dir Colin.
-- Què més li ha receptat?
Colin va dubtar a respondre. Sentia que Chloé plorava contra ell i odiava la tortura que havia d’inflingir-li.
--Cal que no begui...—va dir-
--Què?—va dir Nicolas--. Res de res?
--No—va dir Colin.
--Però res en absolut?
--Dues culleradetes cada dia—va mormolar Colin.
--Dues culleradetes!... –va repetir Nicolas.
No va dir res més i va mirar fixament la ruta que s’obria davant seu. “

p.113-114 del llibre de L'escuma dels dies. Boris Vian. Columna, 1991. (l'edició original és del 1963)

ai, ai... Boris Vian, també és un personatge que va viure amb Berta Bocado, en la seva vida anterior. Parlem-ne amb calma, fem-ho, lectorscrazy... qui si no podia imaginar una història com la de Chloé, malalta per culpa d'un nenúfar a un pulmó.

I les PENES D'AMOR? (declaracions d'amor 4)

2007-11-15T15:05:00.000+01:00

Coincidint amb la tardor, tres dels meus millors amics pateixen penes d'amor. Per això, la Berta Bocado creu que és el moment de recuperar la secció declaracions d'amor.

Aquesta va per en R.
l'inici del llibre d'Hanif Kureishi. Intimitat. Anagrama/Empúries, 1999.

"És la nit més trista, perquè me'n vaig i no tornaré. Demà al matí, quan la dona amb qui he viscut sis anys hagi marxat amb bicicleta cap a la feina i s'hagin endut els nostres fills al parc a jugar a pilota, ficaré unes quantes coses en una maleta i, procurant que no em vegi ningú, sortiré de casa fortuïtament i agafaré el metro cap al pis d'en Víctor. Allà, durant un temps, encara no sé quant, dormiré a terra, a la minúscula habitació del costat de la cuina que m'ha ofert amablement. Cada matí arrossegaré el matalàs fins a l'armari. Entatxonaré el sac de dormir entresuat en una caixa. Col·locaré altre cop els coixins al sofà.

No tornaré a la vida d'ara. No puc. Potser hauria de deixar una nota. "Estimada Susan, no tornaré..." Potser valdria més telefonar demà a la tarda. O els podria passar a veure el cap de setmana. Són detalls que encara no tinc decidits. El que sé gairebé del cert és que no li explicaré les meves intencions ni avui al vespre ni aquesta nit. Ho deixaré per més endavant. ¿Per què? Perquè les paraules són accions i precipiten les coses. Un cop dites, no les pots esborrar. No em podré fer enrere, tinc por i estic fet un sac de dubtes. De fet, tremolo; tota la tarda que estic tremolant, més ben dit, tot el dia. "

Ara, teniu l'oportunitat de veure'n una versió teatral [que a mi em fa més por que una pedregada], dirigida per Daulte i protagonitzada per Joel Joan...
Podeu llegir-ne algunes cosetes just a aquí.

[la fotografia del principi és, com no, d'en Man Ray, Larmes]

i per cert, si no heu llegit res de Kureishi (nascut a Londres al 1954 dins una família anglopakistaní) podeu provar amb:

1990 The Buddha of Suburbia , El buda de los suburbios
1991 London Kills Me, Londres me mata
1995 The Black Album , El álbum negro

i penseu que potser heu vist alguna de les pelis que s'han fet dels seus guions. Com per exemple:

1984 My Beautiful Laundrette , Mi hermosa lavandería
1987 Sammy and Rosie Get Laid, Sammie y Rosie se lo montan

aquestes dues pelis va dirigir-les Stephen Frears

de fet, també Intimitat va ser portada al cinema al 2000 per Patrice Chéreau.

NENES AL SALÓ

2007-11-15T12:05:00.000+01:00

del 21 al 25 de novembre podeu visitar el Saló del llibre de Barcelona. No val allò de dir: " uf, quanta pasta"... perquè a la Biblioteca teniu entrades gratis només confessant que sou lectorscrazy. Així que veniu a recollir-les.

per si voleu conèixer el programa, la Berta Bocado us deixa un enllaç, just aquí sota

ALGUNES IMATGES PER TÖKLAND

2007-11-04T19:39:00.000+01:00

A través de Librosfera la Berta Bocado ha conegut una iniciativa molt bona que organitzen cada any a Tökland: una setmana dedicada a la il·lustració sobre llibres i lectures.
Com que als lectorscrazy ens apassiona el món de la il·lustració volem contribuir a la II OTOÑO TÖKLAND DE ILUSTRACION
amb algunes il·lustracions d'autors importants de la literatura infantil.

Apa doncs, obriu els ulls:

alguns cartells famosos de Tomi Ungerer (Affiches. L'école des Loisirs, 1994)

imatges de Jean Claverie del seu llibre L'art de lire. Albin Michel, 2001)

i Nikolaus Heidelbach primer i Wiebke Oeser després de l'abecedari Abc deGiannino Stoppani edizione, 2000

SALUT I LLIBRES
[Perdoneu una ratlla fosca que surt a les imatges però crec que se m'està morint l'escanner, horror!]

EL PREMI QUE LI FALTAVA

2007-11-03T12:18:00.001+01:00

L'escriptor català Jordi Sierra i Fabra ha guanyat el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil, concedit pel Ministeri de Cultura, amb la seva obra Kafka y la muñeca viajera, publicada per Siruela.

Podeu consultar més informació a la pàgina web del
Ministeri de Cultura: http://www.mcu.es/index.html

Jordi Sierra i Fabra
Nascut a Barcelona l'any 1947 és historiador del rock i autor de literatura infantil. Es va posar a escriure quan era un nen i al 1972 va publlicar el seu primer llibre Historia de la música pop. Té més de 225 títols publicats i ja porta 18 premis literaris, guanyats arreu de la geografia peninsular. En la seva extensa obra hi trobem els gèneres més diversos, de la novel·la negra a la de ciència - ficció, passant per la poesia, l'assaig, l'estudi històric, la biografia... i saltant del públic infantil a l'adult, i del català al castellà.

Kafka y la muñeca viajera, és una obra que s’inspira en un fet verídic de la biografia de Kafka, i part d’una trobada entre l’escriptor i una nena que plora per haver perdut la seva nina.

Pàgina oficial de Jordi Sierra i Fabra: http://www.sierraifabra.com/
[informació facilitada per la Diputació de Barcelona]

us afegeixo un enllaç a l'entrada que va sortir al blog de la pequeña saltamontes, perquè ens rebel·la coses tan interessants com que l'anècdota de Kafka també va servir a Paul Auster!
Carai, qui ens havia de dir que aquests dos autors tenien alguna cosa en comú!!

CADA LLIBRE TÉ LA SEVA MÚSICA

2007-10-24T09:49:00.001+02:00

A la darrera tertúlia literària a la llibreria Al·lots vam tenir el plaer de parlar amb els autors Ricardo Alcántara i Gusti. Són dos personatges ben interessants que m'agradaria que tots els crazy coneguéssiu.

Podria parlar-vos d'ells dos però no ho faré, avui no. Però vull presentar-vos aquest llibre:

I ara direu, què té a veure una cosa amb l'altra?
Segurament res.
Però tan Alcántara com Gusti coincidien a dir que cada llibre té la seva música.
I em vaig quedar amb la frase -no vaig ser l'única-.
I just el mateix dia em topo amb aquest peculiar llibre de Pascal Blanchet, un llibre que porta incorporada la llista de discs (de vinil si pot ser) que cal escoltar mentre es llegeix.

L'editorial Barbara Fiore, que és la responsable de La fuga, dóna aquesta biografia de l'autor:

Pascal Blanchet. Nacido en 1980.

Creció a Tríos-Riviéres donde regresó después de su estancia en Montreal. Su grandes pasiones son el diseño del siglo 20, la arquitectura y sobretodo la música jazz. Destaca su interés para la ilustración y los carteles, descubriendo a los grandes cartelistas, como Carlu, Cassandre, Steinwess, a partir de su joven edad.
Está representado en el mercado internacional por la agencia neoyorquina Jacqueline Dedell. Pascal Blanchet si inspira en la música, en este caso en el jazz de los años 30 a los años 50. Ha trabajado para Penguin Book, la revista The San Francisco, Optimize Magazine y Storage Magazine.

Què creieu lectorscrazy...
és cert que cada llibre té una música? quina és la música del vostres llibre preferit?
La Berta Bocado promet buscar a la biblioteca alguns dels discs que demana Blanchet i comentaré la meva lectura visual-sonora d'aquesta història d'amor amb música de jazz dels anys 30.
salut

ALLÒ QUE JA FEIEN AL 1910

2007-10-24T09:47:00.001+02:00

Aquest dia, la Berta Bocado va trobar-se a la llibreria amb això:

un llibre que ve a demostrar diverses coses:
1. tot està inventat
2. com el fons i la forma d'un llibre poden formar un tot
3. si al 1910 el senyor Peter Newell feia això... no teniu la sensació que el nostre mercat editorial actual està una mica a la figuera?
4. caldrà tenir una prestatgeria especial de llibres esbiaixats i altres formats si Thule continua editant perles?
5. És Miquel Desclot el gran traductor de llibres infantils en vers? La traducció s'hauria pogut fer millor? Segurament no... però, potser s'hauria pogut fer més d'estar per casa?, és a dir, en un to menys ostentós, com potser hauria fet la Teresa Duran? Potser tampoc no calia en aquest llibre... gran INCÒGNITA...
i 6. El senyor Sergei Eisenstein, quan al 1925 va estrenar la seva pel·lícula L'acuirassat Potemkin coneixia el llibre de Peter Newell i la història del cotxet que s'escapa i marxa corrents al llarg de tota la ciutat?
Llegiu el llibre i compareu l'escena més famosa de la pel·lícula ( la caiguda del cotxet és cap al final del vídeo).

i Tomi Ungerer, quan va fer el seu homenatge al Potemkin, en el llibre El sombrero editat per Alfaguara, coneixia el llibre de Newell?

bé, en definitiva, El llibre esbiaixat, reedició exacte del llibre de Peter Newell, de Thule, és la darrera entrada a la biblioteca de la Berta Bocado, no us el perdeu. Properament a la vostra Biblioteca !!

LA FAMÍLIA DE DANIEL NESQUENS

2007-10-23T10:41:00.000+02:00

Potser pensareu que la vostra és una família ben peculiar, que es mereixeria ser la protagonista d'un llibre, doncs no deixeu de llegir Mi familia.
Podeu obrir qualsevol pàgina i començar a llegir des de qualsevol paràgraf, diàleg, és igual, no podreu arribar al primer punt i a part sense somriure... i al final de tot, imagineu-vos tota aquesta família en un sopar de nadal al voltant d'una taula, a Can Nesquens.

Daniel Nesquens. Mi familia. Il·lustr. Elisa Arguilé. Madrid: Anaya, 2006.

Rosa Tabernero fa un escrit, una mica llarg, però molt interessant, a la revista Babar parlant del llibre i com que la Berta Bocado no sabria fer-ho millor, doncs aquí us el copio:
[http://www.revistababar.com/web/index.php?option=com_content&task=view&id=595&Itemid=53]

"Otra forma de contar lo que fuimos.

De Diecisiete cuentos y dos pingüinos, pasando por Hasta (casi) cien bichos, llegamos a Mi familia, y resumimos de esta manera la trayectoria de Daniel Nesquens en los dos últimos libros en compañía de Elisa Arguilé. Por el camino, desde luego, han quedado muchas otras obras que no vamos a mencionar con el fin de destacar los hitos que han marcado una trayectoria de una forma de contar ciertamente singular en el discurso literario infantil y juvenil.En un discurso que en ocasiones está demasiado lastrado por finalidades espurias, la educativa e instructiva, entre otras, llaman la atención obras como las que acabamos de mencionar por la inusual confianza en el receptor que lucen todas ellas.Si Diecisiete cuentos... fue la carta de presentación de una nueva forma de narrar que entroncaba, por una parte, con un género como el del cuento moderno de la mano de Cortázar, Borges, Quiroga y quizá el propio Monterroso y, por otra, con la tradición humorística que hunde sus raíces en el surrealismo de Jardiel Poncela, Miguel Mihura, Tono, Gómez de la Serna y los hermanos Marx, entre otros, Hasta (casi) cien bichos consolidó desde la perspectiva paródica la intertextualidad como una nota característica del discurso de Nesquens, esta vez ya acompañado por las ilustraciones de Elisa Arguilé con una paleta de colores muy extraña en el discurso literario infantil y que se adaptaba desde la misma línea paródica a la imagen propia de los bestiarios medievales, multiplicando así los efectos del texto, como reflejaba hace ya un tiempo Marcela Carranza.

Mi familia supone un paso hacia adelante en esta forma de contar tan necesaria en el panorama del discurso que nos ocupa. Una vez más, nos encontramos con una confianza extrema en un receptor que puede dotar de sentido al texto construyéndolo en cada lectura.Todas las notas que hasta ahora han caracterizado las obras de estos dos autores (narrador e ilustradora) aparecen en Mi familia como elementos inherentes a una manera de mirar la realidad desde la imagen y desde el texto: intertextualidad, autorreferencia, surrealismo humorístico, el lenguaje como fin en sí mismo, la fragmentariedad, la imagen que cuenta y narra simultáneamente y que nos regala una narración visual más sugerente y atractiva que nunca, si a la trayectoria de la ilustradora nos referimos.Mi familia es todo lo que acabamos de mencionar y algo más, un paso más. Mi familia nos manifiesta a un narrador que, a pesar de todos los recursos distanciadores de los que suelen hacer gala los dos autores, se queda al descubierto. Ya no estamos ante la vertiente paródica o ante una recopilación de cuentos con o sin pretextos, nos encontramos ante la reconstrucción de una familia, la del narrador, a través de la historia –“la extraña o la oscura” historia, a ratos– de cada uno de sus miembros y poco a poco vamos descubriendo como lectores la memoria de una época. De este modo, a través de la fragmentariedad, de la suma de microrrelatos que van dibujando una forma de vida –“entre los míos no hay ningún héroe digno de pasar a la posteridad”– se va alzando el testamento de una generación como es la de los años 60, años en que España empezaba a despertar de un letargo en el que había estado sumida años un tiempo que resultó ser casi una eternidad .Su familia, la de Nesquens, la de Arguilé, la mía, la deformidad, aquellos maravillosos años, el sofá de mi casa, los muebles de fórmica, la televisión en aquellos muebles… Partiendo de la tradición que proviene de la Antigüedad y que se retoma a partir del romanticismo, recordando ideas como las de Schlegel que vinculan la risa a la reflexión, por poner un ejemplo o, más adelante, las del propio Bergson y llegando a Bajtin con la recuperación de la filosofía de la risa para una realidad en continuo proceso de cambio, tal como corresponde a su concepción dialógica de la novela, Mi familia, una vez más, constituye una propuesta para un lector incierto –¿infantil? ¿juvenil? ¿quizá adulto?–, un itinerario de lectura y, por qué no señalarlo, también de vida. Otra vez, como ya ocurriera en Hasta (casi) cien bichos, textos que “tiran” de otros textos, claves intertextuales que abren las puertas de otros tiempos. Por Mi familia desfilan nombres como los de Starsky y Hutch, Pablo Abraira, González Ruano, Pardeza, eventos como la conferencia de Postdam, políticos como Stalin, Churchill, pinturas emblemáticas como la Gioconda, personajes tan entrañables como aquellos hombres con los que aprendimos los “partes” del tiempo, Robert Capa, la burra Catalina y yo, Spiderman, retazos de Zaragoza, ciudad que entra y sale por libro la naturalidad con la que se alumbra un paisaje que nos explica. El humor surrealista, el que construye y destruye la realidad, ya no sólo es blanco sino también negro, tal como corresponde a un tono distinto de contar de los relatos anteriores. La muerte sorprende al lector a la vuelta de cada página. Por aquí se consigue una medalla de bronce muriendo el tercero aunque se sea el mayor. Los cánceres requieren pastillas verdes y las abuelas mueren cantando aunque se les pregunte si tienen cáncer… Una vez más el humor del absurdo basado, en ocasiones, en la pirueta verbal que juega con el lenguaje esclerotizado para devolverlo vivo, sin mayores estridencias: “La burra sonríe, mi madre sonríe, yo sonrío y la vaca que ríe”,“¿Estudias o disecas?”,“Tresillo: Conjunto de un sofá y dos butacas que hacen juego ¿juego de qué? Juego de naipes entre tres personas..."Y lo ecos quevedescos –hace setenta kilos que…– que nos indican que es posible un tipo de discurso alejado de lo que le lector entienda o no entienda porque el texto va más allá, necesita de otros textos para existir. Ningún texto se lee independientemente de otro texto, qué razón tenía U. Eco. Y así la metaliteratura se refleja en un discurso que bordea las fronteras de códigos que el lector tendrá que desentrañar: “Nota del autor, nota del editor, nota de prensa, nota musical, nota que no ve bien…”. Y detrás de lo metaficcional el escenario de una España que agonizaba o que veía agonizar, un tímido homenaje a la República, un abuelo Antonio que estuvo preso por “tener otra manera de ver el mundo (…) Parece ser que quien mandaba entonces no lo veía de este modo. Lo veía más suyo que de ninguna otra persona”.Y no se trata de cualquier libro sino de un libro ilustrado. Ningún libro queda inmune a la ilustración, como decía Lewis y, desde luego, el universo de Elisa Arguilé, el creado por ella misma en lo que, a nuestro parecer, es su mejor trabajo, potencia el texto de Nesquens de tal modo, que lo provee de otra dimensión. Blanco, negro, rojo –qué casualidad– son los colores de una paleta extraña o poco usual, una vez más, en la literatura infantil y juvenil. Las imágenes visuales se asientan sobre el vacío, sobre el blanco, sobre las ausencias. La historia está ahí afuera en los ojos del lector que la quiera interpretar. Los personajes nacen deformados y casi recuerdan al Goya expresionista y surrealista que se expresa desde la fealdad y, al mismo tiempo, nos asaltan las fotografías, las composiciones de collage que nos devuelven una realidad fragmentaria, los años sesenta rondando por la cabeza, la psicodelia, los estampados geométricos, las imágenes que narran y cuentan a la manera de Cieslewisz, el pop art que impregna cada una de las imágenes transidas de objetos cotidianos que construyen una realidad fría y distante que se adecua de una manera natural al texto reinterpretándolo y significando conjuntamente…Poco a poco, al lector le sorprende la mirada desde el recuerdo y descubre la ternura desde lo desagradable, lo feo, las texturas que sentíamos en aquel tiempo, los ojos fijos, los colores o la falta de color, las sensaciones de la niñez unidas a una abuela que fue a buscar a su nieto Daniel… y recuerda de aquel día que perdió una manopla. Peces, cocinas económicas… realidades fragmentarias que van construyendo un monumento a la memoria de lo que fuimos. Y aquellos felices años en que España era un poco fea, transiciones que no terminaban, agonías eternas… Rojos, negros, blancos… Y al final, las nubes, el color, el azul…“¿Qué sabe el pez del agua donde nada toda la vida? (Einstein)” reza la portada y reza bien...¿Y los valores? ¿Y los temas transversales? ¿Y si no entienden? ¿Y las palabras malsonantes…? ¿Y ese mercado tan “correcto”…? ¿Y esos dibujos tan deformes…? ¿Y esos colores? ¿Dónde están los paisajes?Y es que, créanme, cuando les digo que Mi familia, es otra historia, la mejor que hasta ahora nos han contado Nesquens y Arguilé… Eso es, afortunadamente otra historia…
-->Escrito por Rosa Tabernero"

A LES PORTES DEL PJ

2007-10-10T07:23:00.000+02:00

Fa uns dies parlàvem dels llibres finalistes del premi Protagonista jove. Ara dedicarem una estoneta a uns quants títols que es van quedar a les portes.

I en alguns casos, us donarem una alternativa d'un llibre similar però segons la Berta Bocado, una mica millor.

Joyce Carol Oates. Sexy. Barcelona: Cruïlla, 2007 . Podeu llegir una ressenya més completa a aquí.

L’autora, que aviat farà setanta anys, és molt coneguda i valorada a Estats Units, ha rebut el Pulitzer en tres ocasions i ha estat candidata al Premi Nobel de literatura. Caratxus!
Sexy parla d’un jove que és molt guapo, però alhora molt tímid, i aquest sentir-se observat, admirat, no el deixa viure. Dubta si aquell dia que un professor l’acompanya a casa amb el cotxe, està a punt d’abusar d’ell o no. Tot són preguntes dins un cap adolescent que no troben resposta.
Només hi ha un fet que passa objectivament: uns alumnes inventen una falsa acusació d’abusos sexuals contra un professor.

És interessant però si no n'heu llegit cap d'aquesta autora, jo us recomano començar per Xerres massa editat també a Cruïlla i que també té el tema de la mentida i les falses acusacions...

Un segon llibre descartat:
Mandrágora, que va quedar fora del Pj, però per sort dels amants de Laura Gallego, l'han recuperat a l'Atrapallibres.

Laura Gallego. Mandrágora. Ediciones Alhambra, 2003
A mi em va deixar força indiferent però bé, espero que els fantàtics seguidors de l'autora opineu...
El llibre que més m'ha agradat d'ella va ser: La leyenda del rey errante, editada per SM. Ara, reconec que sóc una lectora parcial de la seva obra així que no tingueu molt en compte la meva opinió...
L’argument de Mandrágora és aquest: A la cort del Rei Héctor ha desaparegut el savi Cornelius. Arriba doncs un nou savi per substituir-lo, en Zacarías, que ve acompanyat de la seva jove filla Míriam, que és aprenent de bruixot. En veritat pare i filla vénen per descobrir què li ha passat a Cornelius. Mentre, resulta que a la cort hi ha tota una intriga política per enderrocar al rei.

La Míriam, mentre intenta ser una noia igual que totes les princeses de palau, tot i que a ella la bellesa física no l’interessa, i encar menys aprendre a brodar, descobreix que no és una noia com les altres sinó que és filla de les “guardianes del bosc”, una mena de fades amb poders. Això l’ajudarà al final del llibre a enderrocar un exèrcit de morts vivents que el savi Cornelius, gràcies a la màgia negra, ha fet tornar a la vida.
Bé, ja veieu que l’argument està fet de pedaços d’altres obres...

Altres títols que van quedar fora:

Marilar Aleixandre. Carrer del Carbó. Alzira: Bromera, 2006. Parla del terrorisme al País Basc. Crec que pot agradar a aquells lectorscrazy que endevinin què volen dir aquests noms:
Dismal, Los Enemigos, Kaosocity, Putreak, Transportes Hernández, Sanjurjo... ( a mi només em sonen els segons perquè tenia un nòvio que tenia tots els discos)...
també pot donar-vos a conèixer Gabriel Aresti, un poeta basc que va escriure coses com aquesta:

POESIA
Gabriel Aresti, 1963

Dirán
que esto
no es
poesía,
pero
yo les diré
que la poesía
es
un martillo.

[Però de totes maneres si voleu llegir un llibre sobre el terrorisme al País Basc, agafeu primer L'home sol de Bernardo Atxaga, editat a Columna.]

i altres títols recomanables que es van quedar al carrer:
Geraldine Mccaughrean. La foscor blanca. Cruïlla, 2007. Un llibre molt estrany, que no arribes a saber mai si t'agrada o si no t'agrada gens... però que no pots acabar de deixar... [de l'autora que va fer la segona part de Peter Pan, llibre del qual parlarem properament...]

Carlos Ruiz Zafón. Les llums de setembre. Planeta, 2007.
Reedició del llibre que va escriure ja fa més de deu anys a Edebé. Per cert, si llegiu el pròleg que escriu l'autor, digueu-me... no el trobeu una mica pedant??? Personalment la Berta recomana abans El príncipe de la niebla, editat per Edebé i per Planeta.

Montserrat Canela. Les flors salvatges. Barcanova, 2007. Una reedició però força corregida d'un clàssic i referent de la literatura catalana. Parla de la independènica d'Irlanda. Un llibre molt interessant que m'hauria agradat que sortís al pj. Mira per on!

Un altre clàssic de la literatura catalana juvenil reeditat: Josep Francesc Delgado. Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent. Edicions del roure de Can Roca, 2007

i per acabar, llibres que van despertar amors i odis:

Patricia McCormick. Venuda. Cruïlla, 2007.

Vicenç Villatoro. La torre. Cruïlla, 2007. per mi boníssim!!! París!

Lolita Bosch. Negra nit. Columna, 2006. la Berta també el va defensar!

Àngel Burgas. El club de la cistella. La Galera, 2006.

Pere Pons. Quan tot comença. Columna, 2006.

Josep Franco. Vent d'Almansa. Bromera, 2006. bo però feixuc...

doncs apa salut lectorscrazy!