Llibres guanyadors dels premis Atrapallibres i Protagonista Jove

Hola amics i amigues!

Després d'un temps d'absència, torno a ser per aquí. Avuí he passat sobretot per a informar-vos dels resultats dels premis Atrapallibres i Protagonista Jove!!!.

La informació la podeu tobar a la pàgina web de Clijcat:

- Premi Atrapallibres
- Premi Protagonista Jove

Vull donar les gràcies a tots els que heu participat com a jurat, ja que gràcies a vosaltres podem guanyar un lot de llibres molt xulos per a la biblitoeca. I ja posats, aprofitaré per citar-vos el dia 12 de juny a les 18.00h. per a la corresponent entrega de diplomes, fer un berenar tots junts (que mai està de més) i donar-vos un puntet de llibre de regal. Us en recordareu?.

Jo si, i espero veure-us a tots impacientment, com ja sabeu a la Sala d'Actes de la Biblioteca Ca n'Altimira!.

Es despedeix fins molt aviat el sempre vostre...

Home Galet!

BENVINGUT HOME GALET

Estimats lectorscrazy,
Després d'un temps de compartir plegats les pantalles d'aquest bloc amb l'excusa de parlar de llibres, llibretes i llibrets de llom, la Berta Bocado s'acomiada.

No m'he acomiadat de molts de vosaltres perquè no he sabut com fer-ho. El Bernat i la Clara, la Paula i les Júlies, en Brais, la Lúa i en Yago, l'Uriel, l'Erik, el Sergi i la Laia, la Renata, l'Ariadna, la Laia, l'Abel, en Gabriel i en Pau, la Vera, l'Alícia i el seu cosí Èric, la Laura, l'Enrique i molts més lectors i els seus pares i mares, que són uns usuaris de la biblio exemplars i unes bellíssimes persones!

bé, us deixo una foto meva que m'ha fet el meu col·laborador del bloc perquè si algun dia aneu a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, doncs em conegueu.

Per cert, de moment els lectorscrazy queda en mans de l'home galet, que tot i que té un aspecte una mica estrany és un home molt entrenyable, amant de la lij i les tradicions, sobretot l'escudella de NADAL.

La Berta Bocado de moment es refugiarà en el bloc en construcció d' "unchatbotte.blogspot.com" que és d'un conegut del Marquès de Carabàs que sempre l'ha acollit amb ganes.

BESUS MIL
i recordeu la nostra màxima:
SER LECTORCRAZY ENS FA INMORTALS FINS QUE ES DEMOSTRI EL CONTRARI

EL REI DE CASA ÉS UN ASE

Crec que encara no us havia recomanat mai un dvd, doncs, que no sigui dit:
Per a aquells que tingueu problemes de gelosia amb l'arribada d'un bebè a la família, NO US EL PODEU PERDRE... per a aquells que tingueu ganes de riure i de veure un espectacle intel·ligent i divertit, no deixeu de mirar:


És un espectacle de titelles de la companyia Farrés Brothers, que es va poder veure i potser encara pescareu per alguna banda de la geografia catalana o de més enllà...
Ho edita Benecé Produccions i porta el segell de garantia: DIRECCIÓ JORDI PALET

i una altra proposta, també molt divertida, ideal per a les famílies que tenen un manetes o un seguidor de programes com ara "bricomanía". És una sèrie d'animació txeca que fa morir de riure. Diuen a partir de 5 anys, però vaja, jo crec que a partir de 3 i 4 i fins a 99...

DIBUIXAR EL SO

COM S'HO FAN ELS IL·LUSTRADORS PER DIBUIXAR LES PARAULES?
Heus aquí dos exemples molt rebonics de la biblioteca de Cerdanyola i de la biblioteca particular de la Berta Bocado.
La primera il·lustració és del llibre de Catherine Zarcate y Olivier Charpentier. El Búfalo y el pájaro, Proteus, 2008, que trobareu comentat a al·lots

i la segona és una imatge de la nostra gran estimada Mandana Sadat, d'un llibre editat a França amb el títol L'Écho du bout du monde. Didier Jeunesse, 2000 [s'ha de dir que Al otro lado del árbol, la Sadat no només il·lustra el so sinó que il·lustra el conte de dracs que explica una bruixa! l'hòstia amb patinet, és clar!]

Doncs bé, la pregunta del milió:
sense saber res de la història, segurament endevineu quin dels dos personatges és més feliç : de fet, un canta i l'altra diu paraulotes...

Mira, se m'acaba d'acudir una activitat per fer amb nanos sobre il·lustració! bé, a qui vulgui que em truqui i li regalo, que a mi se m'acaba això de viure Allà on viuen els contes.

QUAN LES EDITORIALS ES PASSEN LES EXIGÈNCIES DEL FORMAT PEL FORRO (III)

Abans de tot, s'ha de dir que gràcies a l'editorial Kalandraka, els infants (i els adults) d'avui han pogut conèixer obres de Leo Lionni, Maurice Sendak, Arnold Lobel, Iela Mari i Tomi Ungerer, per citar-ne alguns. Només per aquest fet ja li desitgem a Kalandraka llarga vida i èxits a cabassos. Ara bé, cal dir que en alguna ocasió, o les traduccions al català o alguns canvis estranys de format, ens han deixat una mica moixos.

és el cas curiós de l'edició del llibre de Tomi Ungerer, Els tres bandits, 2001 (original de 1963, sens dubte un bon any).
Fixeu-vos en la diferència estètica de la primera edició que ens va arribar a casa nostra per l'editorial Susaeta (jo crec que la fidel a l'original) i la segona versió resultat de l'edició de kalandraka.
Jo no conec com funciona el tema dels drets d'imatge en aquests casos, però em sembla molt fort afegir un globus o un pont a un llibre que si alguna cosa té és una composició molt estudiada i cuidada. Per alguna cosa el firma en Tomi Ungerer.

i un nou exemple, en l'edició de Kalandraka apareix de cop una mena de pont... per on passa el text.

bé, si algú pot dir-me alguna cosa sobre aquesta mena de canvis "per la patilla" doncs que parli, que parli...

Per cert, aquest any a Montreuil em penso comprar una edició tamany DINA 2 amb tapa dura del llibre. Tot serà que vueling em faci pagar un suplement per taules de surf!

QUAN LES EDITORIALS ES PASSEN LES EXIGÈNCIES DEL FORMAT PEL FORRO(II)

El cas més bèstia i segurament més conegut pel què fa a saltar-se les exigències del format en un àlbum, el devem a la versió d'Altea del clàssic per excel·lència de Maurice Sendak, Where the wild Things are, Donde viven los monstruos. Quan va sortir l'original d'aquest llibre, l'any 1963, va fer-se un pas endavant en el món de la literatura infantil. Artistes de diferents disciplines: arquitectes, dissenyadors, cineastes, pedagogs... acabaven de descobrir que l'àlbum il·lustrat era un terreny d'experimentació ideal artísticament i també literària.
Maurice Sendak va tenir el gran encert d'aplicar un zoom cinematogràfic a la història de Max i els monstres, de manera que fins ara, crec que mai ha estat superat el moviment de càmara que fa el narrador (*), començant amb un petit enquadrament i arribant al moment àlgid de la història just quan comença la FESTA MONSTRUOSA, amb una panoràmica total i una il·lustració a sang. A continuació es produeix el moviment contrari i a poc a poc, la càmara s'allunya i es torna a l'enquadrament de l'habitació de Max.

Doncs fixeu-vos en l'edició d'altea, dins la col·lecció "historias para dormir", passant completament del zoom i de la relació format-intensitat de l'obra, va i editen la història en un format vertical, amb una franja blanca als marges.
vinga! a veure qui la fa més grossa.

(*) alguns deveu pensar que la Berta Bocado no coneix el Zoom i Re-zoom de Banyai però crec que en aquell cas el zoom, tot i que és un llibre excepcional, és l'essència del llibre, la seva raó de ser. Per contra, Sendak, es comporta com un veritable Orson Wells de la càmara, utilitzant un recurs que pot passar-nos decepercebut però per contra, incrementa la tensió de la història i la seva eficàcia.
IMPRESCINDIBLE PER A TOTES LES CASES.
REGALEU-LO A TOTES LES VOSTRES AMISTATS EN EDAT DE PARIR.

QUAN LES EDITORIALS ES PASSEN LES EXIGÈNCIES DEL FORMAT PEL FORRO (I)

Agú recordarà un conte del fabulós i mai prou valorat Pere Calders titulat El principi de la saviesa, dins les Cròniques de la veritat oculta, on el protagonista escrivia un anunci a la premsa que deia així:

"Algú ha perdut una cosa molt important en un jardí de casa bona. El qui acrediti d'ésser-ne propietari, que es presenti en bona forma i li serà donada satisfacció. "

Allò que havia trobat el propietari del jardí era, curt i ras, UNA MÀ.

Fins avui no he tingut notícia de qui podia haver perdut una mà sense adonar-se'n. Però ara tinc una lleugera sospita...


Sisplau, si algú sap de qui és culpa que el fabulós llibre de Suzy Lee, La ola, editat per Barbara Fiore, 2008, un prodigi de la narració en imatges, estigui tan mal enquadernat, que aixequi la mà.

I no voldria ser agonies però com molt bé va fer-me notar l'Esther a la darrera tertúlia d'Al·lots, diria que l'altre llibre que han editat de la mateixa autora i editorial, Espejo, l'havíem vist a Montreuil amb una edició de luxe, amb elements platejats a la coberta, fent referència justament al mirall del títol.